.

Villa la Angostura, poble pijo

Ene 22

Si com dèiem, el nivell de Renault 12 indica l'estatus o situació d'una zona o poble, a Villa la Angostura no n'hi ha cap. És un poble molt turístic i dispersat a la riba nord-oest del llac Nahuel Huapi . EL carrer principal sembla un carrer d'un poble dels Alps, ple de botigues de snow i turisme, algunes xocolateries i roba. Trobem plaça en un càmping i muntem campament. El càmping sembla una acadèmia militar: tot son normes. De tal hora a tal hora això, no facis allò, sempre intenta... i ple de gent del càmping fent la ronda i controlant-ho tot.... No sembla que estiguem a l'argentina si no fos pels fogons que hi ha a cada parcel•la i on fem l'últim asado abans d'anar cap a terres xilenes.



L'estada de relax l'aprofitem per fer braçalets i ens va tant bé, que  de cop tenim massa pesos argentins que no podrem canviar a Chile, doncs ningú els vol. Penseu que en 4 mesos s'han devaluat un 10%, cosa que ens porta al 30% d'inflació anual!!!). Decidim, doncs pagar-nos el bitllet i estalviar-nos de fer dit fins a Puerto Montt.
Si be al càmping encara hi havia restes de cendra, pel camí cap a la frontera comencem a veure els marges amb grans acumulacions. De fet l'any passat un volcà xilè va entrar en erupció i va cobrir de cendra fins a Puerto Madryn. Les zones mes afectades: Bariloche i Villa la Angostura (per culpa dels vents del Pacífic). Això va fer que a Villa la Angostura s'acumulessin més de mig metre de cendra i la gent emigres del poble durant mesos, i perdessin la temporada turística. Va quedar com un poble fantasma.  
Arribem a la frontera i control exhaustiu d'equipatge amb gossos ensinistrats que es digne de veure, ara perdem un munt de temps.
Finalment arribem a Puerto Montt i agafem un taxi-colectivo cap a casa del surfer que ens espera. Cal dir que abans d'arribar a Puerto Montt, el volcà Osorno ens regala una foto de postal i per un moment ens sembla que estiguem als peus del Fujiyama.

Argentina | Sin comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

Adéu Bolsón, hola Bariloche

Ene 19

Ens acomiadem del Bolson amb les llàgrimes als ulls, ja que amb el mes que portem hem fet moltes amistats i coneixences, i deixar-los costa una mica. En Pepe ens acompanya fins la terminal per fer-nos una despedida com les de les pel•lícules amb llàgrimes i tot.
El bus ens porta fins a Bariloche on ens costa trobar un hostel. Al final tenim una mica de sort i anem a parar a un hostel amb places, però ple d’israelites. Costa una mica dormir per la calor i el soroll del pati, però al final la son ens guanya.
Bariloche, a la riba de llac Nahuel Huapi, és una ciutat molt turística, amb pistes d'esquí, molts llacs, moltes botigues de xocolata i un barri anomenat Colònia Suïssa, doncs hi va haver una important presència de suïssos el segle passat d’aquí les dues últimes coses). Aprofitem per anar a veure l’Hèctor, el pare de la Violeta (una amiga del meu cosí de Banyoles), i ens passem llargues hores conversant. Quedem per el dia següent muntar campament a casa seva. Tornem al poble on fem una mica més el turista visitant una catedral de pedra i formigó armat que recorda una catedral gòtica! El dia següent muntem parada a casa l’Hèctor, i visitem la Colònia Suïssa i el Cerro Campanario, des d'on es divisa un paisatge espectacular. AL vespre, rostit de festa major i tertúlia fins a altes hores de la nit.



A matí ens acomiadem de l’Hèctor, que ens regala un llibre de plantes de la zona, i bus cap a Villa l'Angostura des d'on sortirem fent dit cap a Puerto Montt (Chile)

Argentina | Sin comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

Parque Vaca(na)cional de los Alerces

Ene 14

Després de les festes i d'haver pujat al Piltiquitron ens plantegem el repte de travessar el Parc Nacional de los Alerces, a l’Oest d'Esquel. És un dels parcs nacionals més grans d'Argentina i pensem que trobarem camins solitaris enmig d'arbres mil•lenaris. Agafem el bus i ens plantem a la porta del Parc on ens cobren la pertinent quota a estrangers. Parem en el càmping lliure molt ben equipat i passem la nit. Ens adonem que la gent ve a qui a passar vacances tranquil•lament a la riba del llac com si d'una platja es tractés i ni un motxiller o excursionista amb pinta de caminar. Al matí sortim per la huella andina, un camí de trekking que té segueix els Andes de nord a sud. Després de 4 hores parem en un altre càmping a refrescar-nos i banyar-nos i es corrobora les nostres sospites. Més gent de vacances i pocs caminadors. Fem un recompte i ens havia passat per alt, però una vintena de càmpings en 55km de pista forestal indica que estem en un gran complex turístic enmig d'un parc natural, gens pensat pel trekking. No està malament, però no és el que ens esperàvem... la gent està controlada en els càmpings i no embruta la resta... també hem constatat que com més a Sud, més R12 i mes cúmbia, asados i festa. Al haver-hi trams que no podem utilitzar de la huella andina, agafem el bus fins a la última parada, on surt un camí no apte per cotxes que porta fins al Lago Krugüer. Sortim aviat al matí, pugem per un camí enmig de canyers, arbres gegants i ocells selvàtics. La calor es va intensificant, fins arribar a un coll on la temperatura puja i els tàbacs ens acribillen, especialment a en Pepe...

Finalment sortim d'aquí i fem una baixada fins a una platja turquesa on estem sols. Decidim parar aquí i passem tot el dia com si fóssim nàufrags. Pesquem, mengem, prenem el Sol... finalment un camí tranquil per sentir-nos sols enmig de la natura. La sort no ens és propícia, però quasi pesquem una truita de 3 quilos que salta i es regira fins a desenganxar-se de l'ham i sopem arròs bullit. El dia següent tornem tranquil•lament per on hem vingut...
De tornada al Bolson, uns dies de descans i relax, preparant la marxa cap a Bariloche, amb un parell de sessions de cinema a la fresca al pati e casa: Hacia rutas salvajes (Into the wild) i Un cuento chino, totes dues recomanables

Argentina | Dos comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

El Piltiquitrón

Ene 05

Després de la ressaca de les festes, i que la pluja, finalment ha marxat, decidim posar-nos les piles i fer alguna caminada, com els vells temps del CEV
L'escollida és l'ascens al Piltiquitron, una muntanya de 2360 metres, sortint des del Bolsón a 345. Total, 1900 metres d'ascens. Sortim aviat i comencem amb un taxi que ens treu fora la ciutat. Tenim sort amb el dia i els núvols alts ens tapen el Sol. La pujada la fem per trencacames i rutes de descens de bicicletes. Finalment a les 10 arribem al refugi a 1500 metres. Deixem sacs i tendes i continuem amunt. Ara ja sense bosc, quan el Sol treu el nas pica de valent.



Arribem al cim cap a les 12 passades. Finalment uns 1700 metres de pujada (si descomptem el tema del taxi). Després d'una estona de descans, baixem sense pressa, doncs la nostra idea és dormir acampats al refugi. Anem sobrats de temps i parem en un rierol a refrescar els peus. A mitja tarda fem una cervesa artesana al refugi i preparem un berenar sopar, i després de la posta de Sol anem a dormir. Al matí, baixem directe cap a baix fins a dins el poble i un cop dutxats agafem el bus per anar a dinar-berenar a  riba del Lago Puelo, que és una gran platja a la riba del llac. Fem unes botifarres i al vespre cap a casa a descansar que ja toca

Argentina | Dos comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

El Nadal al Bolsón

Dic 27

Deixem la família de Futaleufú amb una mica de recança i agafem un bus cap a Esquel i el Bolsón. Els típics tràmits a la frontera i a la tarda arribem al Bolsón. Anem cap a casa l'Alexia i família i comença a ploure. La gent ens diu que fa 15 dies de mal temps i avui no serà una excepció....
De fet ja és estiu i jo m'esperava un Nadal amb xancletes i pantalons curts, però tot el trajecte des d'Ushuaia fins aquí ha sigut fred i a estones plujós, de manera que no he tingut la sensació d'estar ja a l'estiu, sinó més aviat una tardor hivern, com si estiguéssim a l'hemisferi nord.
Allà coneixem en "Nano", tot un artista i els seus fills que ens convida a la casa d'un amic que està cuidant mentre l'amic és a Buenos Aires.... de manera que en un parell de dies ja estem acomodats i com si estiguéssim a casa nostra. I què fem? començar a organitzar festes i asados:

Nochebuena: "Capón a la cruz" (mig xai de 18 quilos, a l'ast)
Nadal: xai que va sobrar i patates al forn
Sant Esteve: Pollastre al cava amb préssec i pinya en almívar per dinar i un pollastre asado a la nit....
Aniversari de l'Alexia: Pollastres a l'ast i amanides (pícnic)
Nochevieja: ??????

Tot això animat amb vi, cervesa, Fernet amb cola i abundants factures (pastes dolces) O sigui que avui una mica de descans, bon dia, tranquil·litat i menjar fruita i beure aigua.... una mica de bondat
Per altra banda, en Marius (el suiss-aleman) que ja era com de la família ens abandona. El dia 26 al matí agafa un bus cap a Mendoza, per anar després cap a Santiago de Chile i La Paz (Bolívia) on ha de ser el dia 31. Petons i abraçades comiats i al bus....
En definitiva, un Nadal diferent.
Aprofitem per desitjar unes bones festes a tots els amics i seguidors del blog i de les nostres aventures...

Moltes gràcies!!!!

Argentina | Dos comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter
Clica per veure més entrades

Doncs som l’Esteve i la Vane, que als nostres 32 anys, quasi 33, hem decidit donar un tomb a la nostra vida, perquè som joves i sobretot ens sentim molt joves!!!! Hem fet moltes coses, sobre tot ens considerem emprenedors i ara després de tant temps portant una empresa (o alguna més) necessitem regenerar forces i viure el nostre somni, viatjar i gaudir del món.