La nostra vista a Chiclayo es pur tràmit per poder visitar la tumba del Señor de Sipán. Es tracta d’un interessant museu que imita la forma d’una piràmide truncada, a l’estil de com eren aquest tipus de construccions rituals i funeràries de la cultura Moche. Aquesta cultura es va estendre per la franja semi desèrtica entre els Andes i el Pacífic, entre Lima i el nord de Perú. Aquest clima, provocat pel corrent de Humbolt va fer que es convertissin en especialistes enginyers hidràulics per aprofitar les aigües dels rius que venen dels Andes i canalitzar-los a les terres àrides per conrear multitud de plantes. Un dels màxims exponents descoberts fins ara i que permet entendre millor aquesta cultura (segons els especialistes) és la tomba del Señor de Sipán. Tot i conèixer l’existència del jaciment, allà on es va trobar la tomba; no va ser fins que es va detectar que la començaven a expoliar, que es va posar en marxa un pla d’emergència per salvar les restes (amb un mort i tot!).
El recorregut pel museu, de dalt a baix, com si entréssim en un jaciment, ens mostra pas per pas el procés d’excavació i recuperació de les restes. A més compta amb nombroses rèpliques i els originals restaurats i no restaurats trobats a les tombes, i naturalment el cos (bé els ossos que queden) del senyor de Sipán. És un museu excepcionalment ben planificat i dissenyat, vigilat i net. Una joia de la corona del nord de Perú que bé val la pena visitar.
La pega, o no, és que no es poden fer fotografies. De fet et fan deixar el mòbil i càmeres a consigna, o sigui que us haureu de conformar amb els enllaços de videos o buscar per internet.
La ciutat molt tranquil·la, això si, els preus comencen a ser alts. Ha costat trobar un lloc per dormir relativament econòmic i net.
El Señor de Sipán
