Avui hem dormit el mateix temps que si féssim una migdiada llarga. Ens hem llevat al cantó de l’aeroport i a peu fins a la terminal, on hem encadenat dos vols puntuals per arribar a quarts de deu del matí al Prat. Val a di que per dins l’aeroport de Viena hem hagut de córrer …
La ciutat, envoltada de muntanyes, poc s’assembla a la idea que en tenien nosaltres. A L’arribar ja ens ho va semblar, de la mateixa manera, alguns turistes que havien trobat pel camí també ens havien parlat del canvi. Hi ha obres per tot arreu, carrers, carreteres, edificis, voreres… i mitja dotzena de gratacels en construcció …
Després d’un dia de fet el llangardaix 🦎 a la platja i poca cosa més, ens acomiadem d’en Xhefri i família, i sortim aviat perquè ens queda un día de ruta. La idea inicial de tornar el cotxe a Tiranë va quedar aparcada després dels problema el día del lloguer. Per tant hem de fer …
La ciutat pren el nom dels Quaranta màrtirs de Palestina (Ἃγιοι Σαράντα: Agioi Saranda) i del fet que aquí hi hagués un monestir en el seu honor. De fet, els italians li diuen Santiquaranta a la ciutat. Ens costa una mica trobar l’hotel Vila Xhefri, als afores de la ciutat, però finalment el trobem. Quatre …
Ens aixequem amb calma i fem el típic esmorzar albanès de formatge amanida, ous, salsitxes, cafè, iogurt, fruita… Sortim cap al Castell i un cop pagada l’entrada ens passegem pel mes d’un km de galeries i patis, veient una colecció de canons, i fins i tot un avió americà. Visitant les galeries arriba l’hora de …
Sortim d’Himarë ara amb la intenció de parar-nos a una de les poques platges verges que queden aquest país. És una petita platja d’uns 300 metres de llarg a la que has d’arribar baixant per un penya-segat (no patiu, ja hi ha cordes i és un bon camí, on el perill més gran és murar …