Després de tenir els peus cap per avall i una mica molls, des del segon dia d’arribar fins ara anem a veure què expliquem.
Una de les coses més destacades sobre el nostre mitjà de transport. I no es tracta de com es condueix per l’esquerra un cotxe automàtic on més d’un cop fas algún metre per l’altra banda. Ni com no posar la roda en un marge, o evitar les bústies de les cases que s’acosten perillosament al retrovisor. El tema és que el cotxe que hem llogat és molt lleig. No un lleig qualsevol, no, MOLT LLEIG!
Val a dir que li hem començat a agafar carinyo, i com si es tractés d’un fill no el valorem només per la bellesa, sinó per un cúmul de sensacions inexplicables que ens proporciona.
Posats en antecedents, després de dormir en un Airbnb al cantó de l’aeroport, fem ruta cap al sud d’Auckland. Tenim la intenció d’anar cap a la Península Coromandel a veure les platges i bellesa dels boscos amb falgueres primigènies. El primer dia acampen a Thames en un petit camping. Molt acollidor i ple de pregadeus (mantis religiosa). A la matinada comença a ploure, però ho salvem prou bé.
I és que el cicló Debbi que va assolar Austràlia, ara s’ha convertit en una forta depressió i està remullant Nova Zelanda. En fin. Fem una ruta en cotxe fins a la platja de Cathedral, el poble de Coromandel i travessem la serra amb els tupits boscos. La pluja va i ve, i veiem un munt d’esllavissades i obres per arreglar-les. Fem nit a Thames en un hotel molt xulo rotllo Farwest. Val a dir que al poble hi havia hagut una explotació minera d’or i plata i queden algunes cases estil febre de l’or americana.
El pla per avui era anar a Matamata i veure Hobbiton, però un cop allà comença una pluja forta. Si sumem l’elevat preu de fer 4 fotos al poble hobbit, que tenim la trilogia completa del Senyor dels anells (Version extendida con comentarios del director) i que ens vam oblidar la cafetera a Thames i aquí no en ven ningú…. Tornen a buscar la cafetera i altre cop baixem cap al sud fins a Rotorua, poble molt turístic a mig gas per ser el final de temporada.
Pel camí visitem (des de lluny) unes cascades espectaculars i parem en unes barbacoes públiques i gratuïtes per fer un senyor dinar amb calma i tranquil·litat.
I segueix plovent… Veurem demà què fem.
