Arribem a Barcelona una mica emocionats amb els comiats, doncs hem fet molta preparació del viatge, però no havíem previst aquesta situació emocional…
En fi, cap problema. Pugem a un super Airbus d’Alitalia (res a veure amb Ryanair) amb refrigeri inclòs! Un cop a Roma, marató per dins de Fiumicino cap a la T3 per agafar un avió que havia de ser millor.
Entrem per davant, butaques futuristes amb super TFT de 21″, però això era primera classe. Continuem direcció a la cua i veiem butaques acceptables, amb reposapeus, pantalles de 15″… en fi, un seient còmode per 13 hores de viatge. Doncs no! Nosaltres anàvem més enrera amb uns tamborets “acolxats”. Just en 2 seients centrals amb uns “ferricots” als peus que no ens permetien estirar les 2 cames, amb pantalla TFT de 7″, amb pixels morts i on no se el perquè no podíem veure cap pel·lícula (la majoria de la resta del passatge si que els funcionava). En fi… aguantem la respiració i amunt…
El viatge no va ser tan llarg finalment i varem dormir unes 5 horetes… just per aguantar el dia següent.
Un cop a l’aeroport, control de passaports, fotos (i videos) i aduana. Un cop fora, esperar que obrissin Correus per enviar el sac d’en Pepe cap al Bolsón i finament agafem el bus cap a Buenos Aires. Allà un tren cap a Chilavert i finalment ens esperava en José Luis perportar-nos a casa.
La casa: confortable (una mica de fred per a surestada) pero molt bé.
Un cop fetes les presentacions i benvingudes, ens arreglem una mica i cap a voltar al centre. No sabem exactament a quina hora vivim, però la tarda ens passa volant.
Al vespre tornem a casa, dutxa i sopar conjunt amb unes surfers (mare i filla) d’Estadilla, i coneguts de Fanlo… i és que el món és un mocador!. Finalment anem a dormir, doncs a mi se’m tanquen els ulls a taula
