Si com dèiem, el nivell de Renault 12 indica l’estatus o situació d’una zona o poble, a Villa la Angostura no n’hi ha cap. És un poble molt turístic i dispersat a la riba nord-oest del llac Nahuel Huapi . EL carrer principal sembla un carrer d’un poble dels Alps, ple de botigues de snow i turisme, algunes xocolateries i roba. Trobem plaça en un càmping i muntem campament. El càmping sembla una acadèmia militar: tot son normes. De tal hora a tal hora això, no facis allò, sempre intenta… i ple de gent del càmping fent la ronda i controlant-ho tot…. No sembla que estiguem a l’argentina si no fos pels fogons que hi ha a cada parcel·la i on fem l’últim asado abans d’anar cap a terres xilenes.
L’estada de relax l’aprofitem per fer braçalets i ens va tant bé, que de cop tenim massa pesos argentins que no podrem canviar a Chile, doncs ningú els vol. Penseu que en 4 mesos s’han devaluat un 10%, cosa que ens porta al 30% d’inflació anual!!!). Decidim, doncs pagar-nos el bitllet i estalviar-nos de fer dit fins a Puerto Montt.
Si be pel càmping hi havia restes de cendra, pel camí cap a la frontera comencem a veure els marges amb grans acumulacions. De fet l’any passat un volcà xilè va entrar en erupció i va cobrir de cendra fins a Puerto Madryn. Les zones mes afectades: Bariloche i Villa la Angostura (per culpa dels vents del Pacífic). Això va fer que a Villa la Angostura s’acumulessin més de mig metre de cendra i la gent emigres del poble durant mesos, i perdessin la temporada turística. Va quedar com un poble fantasma.
Arribem a la frontera i control exhaustiu d’equipatge amb gossos ensinistrats que es digne de veure. Ara, perdem un munt de temps.
Finalment arribem a Puerto Montt i agafem un taxi colectivo cap a casa del surfer que ens espera. Cal dir que abans d’arribar a Puerto Montt, el volcà Osorno ens regala una foto de postal i per un moment ens sembla que estiguem als peus del Fujiyama.
