A la carretera

Sortim aviat de casa i a les 9 ja som dalt al tren. 2 hores fins a Zarate, o sigui mes o menys com el que es triga per anar a Barcelona i fer la mateixa distància des de Girona.

Ahir al vespre, sopar de comiat mexicano-argentí, amb mole con arroz i costellò de vedella al forn, gentilesa de l’Israel i la Alexandra i d’en Jose-Luís.

Un cop allà i seguint indicacions, esperem un colectivo per sortir del poble. Es un poble tipus Regreso al Futuro, molt extens, llarg i quadriculat. Un cop fora de Zarate, i ja a la ruta 12, ens carrega una noia fins a Gualeguaychú.

El paisatge val la pena (mireu els videos) i tot és pla i moll, amb vaques amb l’aigua als genolls i tot verd i pantanós. Un cop allà, dinem fora l’autopista i una noia en recull i ens porta a Gualeguaychú N. Allà caminem una estona (control de gendarmeria inclòs) i ens posem a fer autoestop de nou sota una cleca de Sol important. Finalment, a les 4 ens recullen uns joves que anaven cap al Parc Nacional del Palmar i ens deixen a San José, a casa d’en Silvio i la Fabiana. Amb ells fem una volta pel poble i després d’una estona de tertúlia ells marxen a un casament i ens quedem a casa preparant el sopar. Com si fos una suite!

Avui hem après dues coses: molts cotxes (des d’un R11 fins a un Volkswagen Souran… si Souran amb S) poden anar amb Gas i tenen un sistema dual d’alimentació amb una mega bombona de gas al maleter)
La segona, el difícil que és parlar bé l’Español:

Demà farem un pícnic amb ells i uns amics al Palmeral i dilluns ens acostaran a una àrea de servei molt gran a veure si trobem camió cap al nord…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *