Sortim del càmping i anem direcció a Salta. Travessem la ciutat i cap al sud-oest a buscar la Quebrada del Obispo. Aqui e paisatge és diferent d’ahir, més verd i més escarpat. Agafem una carretera direcció a Cachi (la quebrada del Obispo) i comencem a trobar trossos sense asfaltar. Travessem un pont metàl·lic amb fustes al terra i anem pujant poc a poc. La carretera comença a fer giragonses i en menys de mitja hora pugem fins a 3400 metres. És una carretera per on passa tothom qui va o ve de Cachi a Salta (camions, autocars,…). Sembla el coll de St Gottard, però en format pista forestal.
Un cop a dalt, comença un altiplà, amb unes rectes llarguíssimes. Atravessem el Parc natural de los Cardones (uns cactus enormes!). Estem envoltats de muntanyes de més de 5000 metres i anem baixant poc a poc fins a Cachi. Allà dinem i arrenquem direcció Cafayate. 190 km de carretera de terra al més pur estil Paris-Dakar. Anem amb compte amb el cotxe, però venen ganes de fer-lo derrapar.
A les 7 de la tarda parem a Angastaco, doncs un cartell indica que es pot acampar. Després de buscar i parlar amb Don Martin, acampem i ens posem a dormir a les 9 del vespre. El poble, enmig d’un paisatge impressionant, recorda al planeta Tatooine de la Guerra de les Galàxies.
Al matí sortim per fer els quilòmetres que queden fins a Cafayate. Passem per la Quebrada de las Flechas. El paisatge és molt canviant, però molt espetacular. Pel camí parem al veure un home estirat a la carretera. Miro si està viu i és un borratxo en mig del no res! Li pregunto si vol que el porti i em diu que no. Finalment l’arrossego fins a una ombra, li deixo una ampolla d’aigua i marxem. Al següent poble (30km) en donc “parte” a la policia.
Al final arribem a Cafayate on visitem una Bodega i provem l’especialitat de la zona, el Torrontés. Després de la visita, enfilem de nou direcció a Salta per la Quebrada de las Conchas, on destaquen l’Amfiteatro y la Garganta del Diablo. Parem a dormir a Chicoana en un càmping municipal, on aprofitem per rentar una mica el cotxe de la pols que tenia, doncs l’hem de tornar net!
