La comunitat de couchsurfing de Rio Grande ens acull amb els braços oberts. Tots els practicants del poble saben de la nostra a arribada i ens acullen amb un sopar a casa de l’Emilio y en Martín. Hi son quasi tots, també la Natalia y la Nancy. Sopem i parlem durant estona. Tornem a casa y el dia següent tenim l’objectiu de preparar el camí cap a Punta Arenas. Decidim anar amb bus, però al final entre el canvi de temporada i la nostra manca de previsió fa que no trobem bitllets. Per tant decidim anar a fent autoestop el dia següent.
Abans: sopar de peix a casa la Nancy per treure’ns el cuquet de tant de temps de no menjar peix. Al matí sortim caminant i després de visitar dues estacions de servei decidim agafar un bus fins als afores. Allà continuem fent autoestop fins que ens recull un paio que diu que ens deixarà a 10 km de la frontera. No sabem si per les ganes de pujar a un cotxe o per la insolació (la capa d’ozó fa estralls en aquesta zona) pugem. Total, que ens deixa a 16 km del pas de San Sebastián, al mig de la “nada”.
El problema es que no passen cotxes, ni en una ni en l’altra direcció. Agafem el cartó-cartell i escrivim “traieu-nos d’aquí si us plau”. Al final un home que ve d’un jaciment i li em pena, ens acosta a la frontera. Allà fem tràmits i aconseguim convèncer el camioner que cuida més el camió. Anem a pas de persona per els 170 quilòmetres de grava fins arribar a l’Estret. Això si, amb una super cabina. Total… que arribem a l’Estret de Magallanes just per creuar amb la barcassa, sopar alguna cosa i dormir tots a la cabina del camió.
Al matí continuem fins al Pas Austral on ens posem a fer autoestop cap a Punta Arenas. Tenim sort y mentre decomissen un carregament de tabac, es para un matrimoni (Sonia y Adrián) que ens tenen entretinguts tot el camí i ens emplacen a visitar el seu fill a Tucuman. Finalment arribem a Punta Arenas, busquem una wifi i connectem amb la Ivannia, la couch de Punta Arenas i cap allà anem.
