La complicació de fer autoestop en unes carreteres on no passa ningú, fa que decidim arribar a El Calafate amb autobús. Arribem amb un millor clima (Sol!!!) i anem cap a un alberg ple d’isrealites i molt sobre-ocupat. No ens agrada massa i finalment decidim marxar i anar a un càmping un parell de quadres més avall.
El lloc està molt bé, acampem i sopem xoriços a la brasa. Preparem l’excursió i a dormir aviat.
Al matí agafem el bus regular cap al Parc Nacional dels Glaciars, on hi ha el Glaciar Perito Moreno: un imponent glaciar que en el seu desplaçament de 3 metres diaris, tapa el riu. De manera que aquest s’obre pas per sota i va fent un pont de gel, que sol caure un cop cada quatre anys. Com que va caure al març, només trobem runes de gel, però l’espectacle i el soroll de gel trencant-se és impressionant. A més un dia radiant sense cap núvol, que feia més d’un mes que no veiem, acompanya i crema.
Tornem al poble amb bus i al càmping convidem a sopar pizza vegetariana a un belga que acaba d’aterrar aquí, i comença el seu viatge per Sudamèrica… a veure què!
Perito Moreno
