Arribem a Tena i es nota la calor de la selva, però no tan exagerada com a l’orient bolivià. Probablement a Bolívia vàrem visitar la selva en ple estiu. El poble de Tena està sobre, envoltat i al cantó de rius i boscs frondosos. Trobem un hostel i decidim fer una volta pel poble. Tots els tours i visites a la Selva són molt cars. El parc del Yasuní és famós per la intenció de no explotar-lo del govern de l’Equador, si a canvi rep un fons de 3000 milions de dòlars. Molt bona intenció de cara a la galeria, però difícil de complir sobre el paper (d’això ens n’hem assabentat a posteriori) La zona selvàtica del Yasuní, a parts d’algun camp petrolers, hi ha luxosos lodges al mig de la selva, prohibitius per la nostra butxaca. Cal destacar, també, que a la zona hi ha moltes opcions de fer turisme comunitari i viure en comunitats indígenes. Això si, el preu també se’ns n’anava de les mans.
Així decidim el dia següent anar a visitar el parc amazònic que hi ha a la mateixa ciutat per fer-nos una idea dels animals i plantes de la zona. Fem el recorregut, ple de formigues, plantes i algun que altre animal (cocodril, tortuga, el cuchucho andasolo o el porc espí… ). Perquè us en feu una idea, les alegries, aquí neixen soles al mig del bosc! El dia següent fem una excursió al poble/port amazònic de Mishauallí. L’interès del poble, és que d’allà parteixen les excursions i els transports a les zones on no arriben les carreteres i és un port important de la zona. L’altre atractiu turístic són els mons que deambulen pel poble i dels que has de tenir cura si no vols que se t’emportin el dinar, berenar, roba, ulleres…. Nosaltres, temptant la sort vàrem anar amb una bossa de patates que va acabar a les seves mans. I finament marxem de la zona, direcció a Quito, amb ganes de tornar-hi una altra vegada i poder fer una ruta per la selva… en fi, no es pot fer tot.
