El camí de Tena a Quito és espectacular. De 500 metres puges a 4000, per baixar després a 2800. L’interessant però és la gran quantitat de vegetació i cascades que hi ha. En algun tram, salvant les distàncies, es podria comparar amb la ruta austral xilena. Quito és una ciutat molt gran, i gràcies a les indicacions del noi del hostel de Tena, baixem abans d’hora per arribar a la part nord, estalviant-nos dues hores de trajecte (una fins la terminal sud i creuar amb taxi la ciutat en hora punta). A la terminal Rio Coca ens espera en Paúl, que s’estrena en el couchsurfing. Ens acompanya a casa seva i sortim a sopar alguna cosa. Anem a dormir cansats després d’una estona de conversa sobre Quito i l’Equador.
Al dia següent anem a fer una visita a la ciutat. Caminem des del Centre-Nord, on estem, fins a la ciutat colonial. Pel camí parem al Jardí Botànic amb un Orquidiarium espectacular. La ciutat està bastant ben organitzada (la part central) i és difícil perdre’s. Visitem parcs, centres culturals i alguna església. També entrem al Palau presidencial on ens ensenyen les dependències del govern, la sala de banquets i ens obsequien amb una fotografia i una moneda commemorativa.
Acabem sopant en un centre comercial on hi ha una pantalla gegant i veiem un partit de l’eliminatòria del Mundial 2014 entre Perú i Equador (1-0).
El dia següent decidim anar al mercat d’Otavalo. Després de tres hores de transports públics arribem al poble. El centre està ocupat per un gran mercat on hi ha moltíssima artesania, però també pantalons, fruita o estris de ferreteria. Passem el matí-migdia allà i tornem a la tarda, cansats i amb ganes de menjar quelcom i reposar. A casa hi ha en Paúl amb la seva filla Isabel. Demanem una pizza i allarguem la tertúlia parlant de temes de rabiosa actualitat política a l’Equador que ens fan canviar o aprofundir en la nostra visió del govern del país.
Nou dia que comencem amb calma posant ordre tecnològic (blocs, fotos, videotrucades…). Sortim a dinar i provem un Super 8 (cranc+marisc+gambes a l’estil ceviche) i uns Camarones encocados (no de coca, sinó de coco).
Després anem tots junts a la Capilla del hombre, un interessant museu de l’artista Guayasamin. La sala d’exposició és molt gran i les obres i textos no et deixen indiferent. Des de l’exterior, avui es veu el volcà Cotopaxí, normalment cobert de núvols. Llavors decidim anar a buscar un dels únics tresors (catxés) que hi ha a la ciutat de Quito. Això ens fa anar just sobre la falla que separa Quito de les rodalies, una zona amb una vista esplèndida. El trobem i finalment anem a fer un cafè i cap a casa que ja es fosc. Mengem alguna cosa pel camí i a preparar les maletes que demà marxem cap a la platja.
