Sortim de Coveñas cap a Tolú per agafar una barca cap a les illes. Just el dia de la Mare de Déu del Carme. L’agència que ens ha de portar a l’illa és l’encarregada de fer la missa en honor dels pescadors, barquers i conductors i ens diuen que ells no viatgen. Després de parlar amb ells i ensenyar-los els bitllets, ens col·loquen en una altra barca i llestos. La mar molt tranquil·la i un dia esplèndid. Pel camí veiem la primera illa i atraquem a l’Illa de La Palma per anar a l’Oceanari (els que tenen entrada, nosaltres no). Després continuem cap a l’Illa Mucura, passant per El Islote (la zona més densament poblada del món). A la barca coneixem un noi que viu a l’Illa on anem, on hi ha un poblet amb 250 habitants i 2 hotels a l’altra punta de l’illa. L’illa és com un rectangle de 700 metres de llarg per 500 d’ample, o sigui un cop de puny. Les aigües són blaves i cristal·lines. De fet l’illa és una barrera de corall o a sobre hi varen créixer manglars i llavors palmeres.
Aquest noi ens acompanya a Casa Lina, on per un mòdic preu (15000 COP) podem parar la tenda. Travessem el poblet ple de roba estesa, gent , porcs, gallines i tot al costat del mar, increïble.
Deixem les coses i a la platja. De fet ens passem 3 dies anant a la platja matí i tarda. Al nord de l’illa hi ha una platja solitària al costat d’un dels 2 hotels on fins i tot hi ha unes tumbones on descansem tranquil·lament com si esteséssim allotjats allà. el Sol pica i el color de l’aigua és espectacular. Després de resoldre uns problemes tècnics amb l’equip de snorkel que hem comprat, fem una ullada al fons marí i a les roques properes i la vista, quantitat i diversitat dels peixos és espectacular.
Un dels dies ens sorprèn una tempesta forta amb llamps i trons i un aiguat impressionant, però la tenda aguanta bé i la mitja hora que dura, l’espectacle que veiem des de sota un cobert és espectacular: llamps, trons i aigua, molta aigua, a més amb la marea alta.
A l’illa coneixem gent prou interessant amb qui parlem de tot tipus de temes, política, les guerrilles, artesania,… en fi, que com sempre diem, la gent és el millor del viatge, tot i que en aquest cas estan frec a frec amb l’espectacularitat del paisatge i l’entorn.
Finalment tornem cap al continent, amb una mica de pena, i amb una mala mar terrible amb onades de 2 metres que ens deixen xops de dalt a baix.
Proper destí: La feria de las Flores de Medellín
