Ens acomiadem dels CouchSurfers i sortim cap a Invercargill, amb la idea de fer una volta a la ciutat i anar a la península de Bluff a menjar ostres.
La ciutat no és massa atractiva si descomptem una botiga gegant de recanvis de cotxe, moto, regals i altres…. Als, enmig dels lineals i estanteries una col·lecció espectacular de cotxes i motos del propietari que en el seu moment va tenir el rècord mundial de vulgueu velocitat en moto dubte una Indian.
Vista la botiga, torna a ploure i agafem via cap a Bluff. A l’arribar típica fotografia a la senyal amb els punts quilomètrics i busquem un restant. Dels dos que hi ha, un tancat i l’altre cremat. I és que en aquest país entre fusta, moquetes i llars de foc, cada casa és un mini polvorí. Totes les cases tenen (deu ser obligació) alarmes anti-incendi a cada estança!.
Sortim direcció nord oest cap al Te Anau amb ganes d’anar a veure els fiords demà. Arribem al poble, bastant turístic i unes ullades de sol ens permeten veure una posta de Sol molt maca, abans d’anar a cas dels couchsurfers que ens esperen. Dos holandesos que munyen vaques en una granja propera. Allà, ens trobem 2 surfers més i fem un parell de truites de patates amb pa amb tomata. Després de sopar, xerrada llarga i a dormir.
