Dunedin un diumenge de Pasqua és avorrit i està buit. Potser mencionar una estació del ferrocarril de la que havia sigut la ciutat més important de Nova Zelanda.
Les cloïsses d’ahir no ens han fet mal i tirem avall cap al Parc Natural de les Catalins, a veure si veiem algun pingüí. L’aire és fresquet i la veritat és que encara que la previsió marqui bon temps, el Sol no hi és ni se l’espera. Pel camí parem a fer el xafarder a una competició de karts off-road, sembla que tradicional a la zona, tour i que mentre ens acostàvem i sentíem els motors teníem esperança de trobar una carrera de segadores d’herba…
Serpentegem per una carretera costanera rumb a la Cathedral Beach on esperem arribar a temps que no pugi la marea. Pel camí ens parem a visitar unes cascades prou maques, més encara si tenim en compte el passeig previ pel mig del bosc. Continuem avall entre platges i boscos i just quan arribem a l’accés de Cathedral Beach ens tanquen la porta als morros, això sí, de bones maneres.
Així que, una mica decepcionats, seguim cap al punt més meridional de l’illa sud, on hi ha una colònia de pingüins i per desgràcia nostra o no, tampoc en veiem cap. Sembla que ens esquivin. De totes maneres, allà mateix tenim uns platja plena d’arbres petrificats. És veu que és poc comú trobat vegetals fossilitzats, però aquí n’hi ha una bona mostra. La platja rocosa és impressionant i el trencar de les onades a un canal que s’endinsa a la platja posa la pell de gallina
Finalment fem via cap a Mataura a casa de Nigel i Marie que ens sorprenen amb un xai al forn espectacular!!!! I com que no sabem dir que no…. A taula! Plat típic de Nova Zelanda!
