Al mig del poble de San Ignacio queden part de les ruines de la “Reducción de San ignacio”.
Seré breu: els jesuïtes varen instal·lar-se a la zona, varen aprendre guaraní i varen aplegar sota la seva comunitat població guaraní de a zona. A canvi de l’organització social i l’evangelització, els guaranis treballaven per ells i per la comunitat. Aquesta simbiosi, oferia també protecció als guaranís davant els traficants d’esclaus portuguesos. Així, poc a poc les 30 Reduccions jesuïtes de la zona varen anar agafant poder i importància i només devien obediència al Papa i al Rei d’Espanya. Poc a poc els governadors i l’església de la zona varen pressionar el Rei espanyol perquè fes fora els jesuïtes perqué, segons ells, volien crear un estat propi i prescindir del rei (tenien enveja del poder econòmic que havien aconseguit les Reduccions, amb el comerç de ferro, hierba mate, etc…). I finalment el rei d’Espana els va expulsar d’Amèrica. Resultat: les Reduccions varen decaure fins a desaparèixer.
Avui dia queden parts ruïnoses d’algunes d’elles que val la pena visitar i que son patrimoni de la humanitat.
Al vespre anem a passejar pel poble i ens trobem de cara amb l'”estudiantina“, que l’havien anul·lat la setmana anterior per la puja. A grans trets, una festa on les escoles i instituts desfilen amb carrosses i disfressats amb la música a tope (veure tractor disco a les fotos). Se celebra a tot el nord del país i les famílies s’apleguen als carrers per veure’ls passar.
Finalment, el dia següent intentem fer 2 hores d’autoestop sota la pluja, però va resulta impossible. O sigui que omnibus i cap a Posadas, caminada de 7km amb les motxilles i cap casa en Patricio, el couchsurfer que ens esperava.
