Parats enmig del no-res en un tren de fa dos segles amb bombetes que pampalluguen. La música “xoni palmer” fa estona que no se sent. Ara, tot el vagó està pendent d’un transistor que radia el matx Arentina-Uruguay.
De cop marquen un gol i tothom es posa a cridar i a aplaudir davant l’encert del jugador. Cinc minuts després, la gent es desfà en aplaudiments i elogis, xiulets i xiscles molt més sentits quan el tren es posa en marxa de nou.
Aquesta impostada “Industria Argentina” que omple d’etiquetes tots els productes fabricats o pseudo-ensamblats aquí no aixeca cap. Què en farem de dir que els monitors LG o els mòbils Samsung són fabricats a Tierra de Fuego, si tenim trens que no són capaços d’arrencar amb dignitat, de circular amb els llums del vagó encesos perquè s’han fos pel camí, amb els números dels seients escrits amb rotulador a la paret, amb finestres que no tanquen, o amb les cortines para-sol de llauna, com si d’un vagó blindat, o molt pitjor, de transport de bestiar es tractés.
Senyora presidenta, si us plau, posi més trens i en condicions pels ciutadans que se’ls mereixen, i que no poden ni podran mai anar a Miami amb els nous vols que tant anuncia a bombo i plateret.
Carta a la Presidenta C.F. de Kishner
