Puerto Madryn d’entrada és només mar. A la que gires l’esquena, un desert ventós de pols i cendra s’estén cap a l’horitzó. Des dels teulats en construcció, la ciutat et transporta al Pròxim Orient i sembla talment que en un barri de Damasc o Palestina.
El vent, dia si i dia també fa acte de presència. El clima canviant fa que hagis de portar sempre un jersei, doncs passes de la calor a la fred en minuts.
La gent, però t’atrapa. Així, esperant en Josep (que finalment ha arribat) hem estat 10 dies on hem fet de tot: fusters, mecànics, dissenyadors web, cuiners, comercials, antenistes, tècnics de petits electrodomèstics, lampistes, informàtics de sistemes, informàtics de gestió, turistes, fogoners, tertulians,…. i un llarg etcètera d’activitats que han omplert aquests dies.
També hem aprofitat per veure balenes, algun pingüí despistat i alguna foca una mica tafanera.
La família den Gustavo i la Karina ens han essenyat un Madryn que no es veu a les gueis turístiques. Hem conegut molta gent i hem aprofitat per fer negoci… o sigui que han sigut 10 dies intensos.
Avui marxem, com a tots els llocs on ens han acollit, amb el cor petit. Ens recollirà el nostre amic Pablo Mastogiovnni, en el seu viatge Buenos Aires – Rio Gallegos, estalviant-nos una estona d’espera d’autoestop.
Així doncs un bon record d’aquesta ciutat, camí d’Ushuaia, on val la pena fe-hi una parada.
Puerto Madryn
