Sortim un dia més tard de Puerto Madryn perquè en Pablo Mastogiovani ens diu que va amb retard. Comiats, petons i abraçades i cap a la Ruta 3 a esperar. Allà ens acomiadem d’en Juanjo i pugem al camió a les 12 del migdia. Ens esperen per davant 1200km sense saber molt bé on dormirem o què farem. Però com tot aquí a l’Argentina, ja ens ho anirem trobant i solventant sobre la marxa.
El paisatge torna a ser monòton. Començo a conèixer els diferents tipus d’estepa/desert i a donar-los nom, tal i com els nòrdics fan amb la neu. Tota igual, però diferent i canviant.
A mitja tarda arribem a Comodoro Rivadavia. Allà deixem el camió i en Pablo ens convida a casa seva a sopar i dormir. Coneixem la seva dona, la Mariela, i en Martín, el seu fill. Al matí, ens llevem tard i després de dinar emprenem a ruta de nou cap al sud a cavall del camió d’en Pablo, el nostre Couchsurfer particular. Ruta i ruta, amb més estepa… parades tècniques i a les 3 de la nit arribem a Rio Gallegos. sense donar-nos opcions, en Pablo ens ofereix el llit del camió a nosaltres i ell dormirà en un llitet al pis de sobre… li diem que de cap manera. Finalment en Pablo dorm al seu llit, la Vane al llit de sobre, i jo al seient de l’acompanyant, que resulta ser prou còmode.
Al matí, ens trobem amb altre camioners (i algun conegut) i decidim fer un asado. Aquí les coses van amb més calma. La Lía, la nostra Couchsurfer de Río Gallegos, treballa fins les 4 i ens va perfecte. Juguem a cartes amb els camioners, asado i volta en camió pel centre de la ciutat. En Pablo ens deixa a la porta de la nova casa pels propers dies. Al baixar del camió tornem a tenir la sensació de marxar de casa…
Mentrestant en Pepe ha sortit aquest matí de Madryn i li portem un dia d’avantatge. Si tot va bé demà ens trobem de nou aquí a Rio Gallegos
I Ja som a Rio Gallegos, més a prop de Antàrtida!!!
