A les 9 del matí ja som a la ruta. Fa un vent fred i empipador. Anem preguntant sense sort a tots els camioners. No se si ens enganyen, però tothom va cap a Buenos Aires. Segur que el dia que volguem anar cap al nord, tots aniran cap al sud…. A mig matí passa en Pepe amb en Luciano. Porta tres dies repartint pollastres amb un camió per tota la Patagonia. Parlem una estona i decidim que si no ens carrega ningú ells passaran de nou i veurem què. Finalment anem a comprar el dinar i tornem a l’estació de servei. A les 5 estem ja una mica desanimats. Arriben en Pepe i en Luciano amb el berenar. Berenem mentre en Luciano fa gestions per acabar de lligar el viatge a Ushuaia, un cop buit de pollastres. Com que sembla que el mes recomanat no es anar 4 en un camió jo continuo provant si algú em carrega mentrestant ells fan papers,. A molt males la Vane i en Pepe tiraran avall i jo agafaré un bus al matí… Amb els papers a l’espera del vistiplau de l’aduana (que no obre fins a les 8 del matí) en Luciano ens convida a dormir a la caixa isotèrmica del camió. Sense tallar-se ni un pél, inverteix el mecanisme i fa pujar la temperatura del remolc fins a 29ºC! Aparcats davant del mar, ens posem a amb temperatura estival, a dormir com si fos estiu… què més volem?
Al matí sortim tots 4 carregats direcció al sud… anem passant passos fronterers a peu, per no comprometre e camioner i anem tirant quilòmetres avall. Creuem l’Estret de Magallanes amb la barcassa i comencem 200 km de pista a tota velocitat amb un camió de 400CV i un remolc buit a l’esquena.
Finalment arriem al pas Garibladi amb fred i boira. En Luciano ha aconseguit que li donin un viatge i el carregaran avui, així podrà marxar demà mateix.
Un copa Ushuaia truco a en Joaquin, el couchsurfer que ens espera i decidim muntar un asado de comiat/benvinguda d’en Luciano i en Joaquin.
Mentre preparem l’asado, en Joaquin que havia quedat marxa i finalment en Luciano, a qui li no han carregat el camió fins a les 3 de la nit tampoc ve. Un asado de 5 per 3 persones!
Al matí tertulia amb en Joaquin i després ell va a treballar. Quedem amb en Luciano que finalment està a punt de marxar i ens convida a unes pizzes. Comiat i cap a casa a descansar una estona.
Ushuaia és una barreja estranya de poble alpí i mariner. Em sento com si estigués dins un reportatge de Thalassa!
