Ushuaia és una ciutat si més no curiosa. El clima canvia constantment. Avui per exemple hem sortit de casa amb Sol, després s’han girat núvols i fred, ha pedregat, és tard s’ha aclarit i ara al vespre fa bastanta fred, això si molt seca i el cel s’ha destapat (cosa poc habitual aquí). O sigui que no s’hi val a mirar per la finestra al matí i decidir que posar-se segons el temps que es veu.
Portem tres dies aquí i hem aprofitat per fer una visita al centre, cuinar i menjar, reunions socials i un trekking fins al Glaciar Martial, a un 800 metres d’alçada. Vàrem trobar neu a partir dels 400 o sigui que vàrem acabar amb els peus molls. La pujada per un bosc autòcton de Lenga, Ñire, Guindo y Canelo. També vàrem trobar un curiós bolet que neix al tronc de les Lengas, formant uns nusos espectaculars, anomenat Pan de indio. En collim uns quants, però un cop provats no tenen gust a res, ni bons ni dolents. Amb raó els indígenes només en menjaven quan no tenien res més.
Mentrestant visitem algunes curiositats aprofitem per mirar la manera menys normal de sortir d’Ushuaia, ja sigui amb veler, transbordador, ferry, camió o bus…
Ushuaia
