El viatge se Valparaíso a San Pedro de Atacama és llarg. Al final 27 hores (amb alguna escala intermitja). Ens ha sabut greu deixar la ciutat de Valparaíso, que bé val una tornada… però en fi, estem ja rumb al nord. San Pedro és pols, Sol, calor i humitat 0%: o sigui un desert.
Un parell de dies ens permeten preparar el pas a Bolívia i acomiadar-nos d’aquesta América del Sud pseudo-europeïtzada que són Argentina i Chile. No deixem de banda els espectacles de la zona i per primera vegada contractem un tour turístic. A les 4 del matí ens llevem i ens passen a buscar per anar a veure guèisers a 4300 metres d’altitud. Al final molt espectaculars, però jo, com la de “Oh Europa”, me’ls imaginava més grans.
A la tarda fem una altra sortida amb una guia molt competent, que ens permet veure el Valle de la Luna, el Valle de la muerte i alguna altra zona, que ens permet descobrir part de a història de la zona. Per exemple, va ser el capellà belga Le Paige (desterrat a Chile) el que va començar a fer excavacions aerològiques i a desenterrar mòmies, cosa que avui dia encara causa controvèrsies. Ell mateix va donar nom al Valle de la Luna i al Valle de Marte, i com que la gent no l’entenia, va esdevenir el Valle de la Muerte per assimilació. El clima aquí és extrem. Avui al matí a 4300 metres anàvem abrigats amb jaquetes i gorros, fins que ha sortit el Sol. Després et vas traient capes com una ceba fins a quedar amb xorts i sandàlies. Quan es pon el Sol has d’abrigar-te altre cop. Finalment ens parem a veure la posta de Sol en un penya-segat on poc a poc s’acumulen altres tours. Per un moment tenim la sensació de pertànyer a una secta messiànica que un cop colgat el Sol ens tirarem tots pel penya-segat.
En i… un racó de món digne de veure i on val la pena passar tres o quatre dies…. ara a ens espera quelcom més aventurer o agreste… veurem!
