Tothom ens havia parlat tan bé del paisatge de Chiloé que potser teníem unes grans expectatives, que junt amb l’excés de llocs bonics que hem vist ens decepciona una mica. Falta per veure, però la riquesa animal, que pinta bé (des del transbordador veiem pingüins de Humboldt, lleons marins i pelicans) i la riquesa gastronòmica.
El trajecte de 120 quilòmetres (bus + vaixell) es fa pesat i dura més de 3 hores (aquí tot va al seu ritme) fins que finalment arribem a Dalcahue. Aquí en llancem de dret a dinar Curanto al Hoyo. Un plat de pollastre, xai, porc, patates, musclos, cloïsses i alguna cosa mes (segons cada cuiner) cuit per capes, durant més de 3 hores en un forat al terra tapat amb pedres calentes. Ho complementem amb un espectacular tros de lluç (arrebossat) fresquíssim i a preus ridículs. El lluç és un dels peixos més barats i fàcils de trobar en aquesta zona de Chile. Seria com la nostra sardina.
Sortim botits per buscar lloc per dormir i un cop acampats fem un passeig per el poble i ho rematem amb un Pisco-sour abans d’anar a dormir sense sopar. Demà anirem cap a Achao on fan la setmana cultural i gastronòmic
