Una caminada sempre va bé per fer una pausa del viatge. Avui hem decidit anar a la part alta de les muntanyes que toquen a la Ribera albanesa, al Parc Natural de Llogara.
La primera idea era fer un trekking des de la platja fins a la cascada de Vuno, actualment seca perquè és estiu, però bastant espectacular. Un cop arribats al pàrquing de la platja el vigilant ens ha dit que no existia cap camí, i per tant hem decidit anar cap al centre d’informació del parc i buscar una alternativa.
Un cop allà, l’única opció que no necessitaves guia de muntanya i que tenia un recorregut acceptable, era pujar fins a Qafa Thelle per la cara nord, per dins un frondós bosc de pins, fins arribar a dalt, des d’on on s’apreciava tota la Mar Jonica, des de Corfú fins a Bríndisi (encara que avui hi havia poca visibilitat i Bríndisi no s’arribavs a veure). Tot i així, des d’aquesta altura l’aigua és veia d’un color blau turquesa espectacular.
La caminada ens ha fet venir gana i hem decidit dinar amb un lloc típic on hem menjat fetge, cor i ronyons de xai i “cordero al palo” estil albanès.
Havent dinat hem recollit l’autoestopista de rigor i hem anat a fer migdiada per després anar a fins Himarë platja a fer el turista.
Sopar amb amanida típica de taronja amb ceba, i sardines i rogers a la brasa. Ja a l’arribar a casa, escoltem els últims compassos del festival Himara Músic Festival, avui amb el pianista Matthias Kirschnereit.
Comments
Veig que va fantàstic això!! A aprofitar els dies!!
Author
Això fem! I mirant oportunitats de negoci! 😛