Sortim aviat a Barcelona. El primer vol sense problemes (excepte la discussió de la Vane amb una violoncelista) i fem una escala obligada a Viena d’onze hores. Un avió molt nou i ens regalen una xocolatina i tot.
Ens costa una mica trobar uns lockers per deixar l’equipatge, però un cop deixades les maletes sortim a fer una volta pel centre de la ciutat.
La ciutat molt senyorial, o imperial el com s’hagi de dir. La veritat és que la temperatura és agradable tirant a calor, però res a veure amb la nit tropical que hem passat a Barcelona (la segona més alta de la història mai registrada) El primer que fem és anar a dinar abans que no se’ns passi l’hora, lo primer és lo primer. Acabem menjant un Wiener Schnitzel (un filet de vedella arrebossat) i un bistec amb salsa que no està pas malament tampoc.
Després sortim a passejar per cremar el dinar cap al Belvedere amb la intenció d’anar a veure quadres de Schiele i de Kokoschka. Al final ningú ens assegura que siguin allà i canviem de plans i anem a veure l’Òpera, des de fora i a menjar una Tarta Sacher al cafè Sacher, lloc on diuen que és origen de la recepta original. La cua arriba a la cantonada i el temps d’espera pel que em calculat és d’entre mitja hora i una hora pel que decidim anar a un altre pastisseria on tampoc deurà ser tan diferent (no ho sabrem mai).
Després de berenar anem a visitar la catedral de St Esteve. De fora més quelcom diferent del que hem vist fins ara en el gòtic, un xic més ample i robusta. Per dintre molt iluminada la veritat, però feia bastanta calor i decidim sortir.
Finalment anem fins a l’Stadpark a prendre la fresca a l’espera de agafar el tren per tornar a l’aeroport.
Passem el que queda de vespre amb una copa de vi i unes patates xips. Finalment tenim la porta assignada i anem cap allà. El que no sabem és que passa a partir d’aquell moment, i després d’un rato d’anar cridant passatgers per revisar les targes, arriba la policia i s’emporta un d’ells cap a l’avió, just el que teníem davant mentre fèiem el vi. Suposem que li fan treure la maleta perquè un cop hi arribem nosaltres a dins, ni rastre.
L’avio és igual que el de l’anada (altre cop amb xocolatina), això això sí carregat de personatges singulars… Ara sí que sembla que comença el viatge!!!
TRUCO de Bricohero!!! : Pels que viatgeu sovint, aquí una idea per penjar el mòbil al seient del davant mentre mireu la pantalla. Està fet amb la bossa dels vomitats passada per dins de la funda. Senzill i enginyós!
