La ciutat de Sucre ens captiva només d’arribar. Tot i que enganxem els últims dies de Carnaval i la majoria de coses estan tancades, la gent ens acull molt amablement. Anem, a parar a un hostel al bell mig de la ciutat un petit oasi de calma. La gent, el jovent especialment, armats amb globus i escopetes d’aigua, et mullen a la que poden i has d’anar mirant de no ser víctima d’un atac o d’un dany colateral que et deixi xop com un ànec.
La ciutat, a 3000 metres d’altura (1000 menys que Potosí i menys accidenta) permet passejar amb menys calma i cansament. Els edificis encara més imponents que Potosí. No en va, va ser capital del país, i de fet encara és capital del poder judicial. El problema és que és just dimarts dia de La Challa. La Challa és una tradició pagana de donar gràcies a la Pachamama (la mare terra) per els fruits que ha donat i donarà. Es tracta de cremar carbó i objectes i amulets com billets de mentida, fetus de llama dissecats, boletes de colors, etc… tot regat amb alcohol i menjar. La gent fa la Challa als cotxes (cremant aixà sota el cotxe, als negocis (tot queda ple de fum) o a les cases. A més, aquest dia pràcticament tot està tancat. Així que ens quedem sense poder veure algunes de les esglésies que volíem veure. Visitem també el cementiri, un dels més bonics i cuidats que hem vist fins ara. Fa goig passejar o venir a prendre la fresca. A l’arribar al hostel, però, ens trobem que també estaven fent la Challa i tot i haver ja dinat pel carrer, ens conviden a menjar i beure. Tot plegat acaba al cap d’una estona amb una impressionant guerra d’aigua al peti del hostel entre clients, amics i personal del hostel.
