Trobem la ciutat de Potosí enmig dels carnavals i veiem algunes Entradas (desfilades) a la plaça. La majoria de gent està només pendent del Carnaval i aprofitem per passejar per la ciutat colonial. Els edificis del centre són majestuosos i blancs. Seguint els consells, decidim fer una visita guiada a la Fábrica Nacional de Moneda. Aquest edifici, situat a l centre mateix de Potosí, és un dels més grans d’estil colonial (si és clar, no hi ha romànic, ni gòtic….) de tot Amèrica Llatina. Paguem l’entrada a un preu exagerat per estrangers i comença la visita guiada. El problema és que la guia té tanta pressa per acabar, que anem de sala en sala com un coet. A més un cop sortim de la sala, aquesta queda tancada i ja no es pot visitar, de manera que et quedes amb la meitat de les coses per veure. A més, qui tanca la sales i controla la seguretat és la policia, i qualsevol diu algo. La visita dura poc més d’una hora i ens permet veure el procés d’acunyació de monedes de Plata (principal riquesa de Potosí) des de l’època dels espanyols fins a l’any 1958 que va deixar de fabricar-se aquí. També veiem una col·lecció de pintures dels segles XVII i XVIII i nombroses col·leccions de monedes. Una sala amb una col·lecció de minerals gegantesca i finalment una sala arqueològica i una sala d’escultures religioses. Dic “veiem les sales”, perquè el contingut el veiem de passada!.
Acabem l’estada a Potosí, comprant els bitllets per anar a Sucre, en una terminal que més que a Potosí sembla que estiguis a la capital del Kazakstán, per la seva grandiositat, modernitat, infra-utilitat i arquitectura fora de lloc.
