Sortim d’Arequipa direcció Puno (altra vegada) i Bolívia per anar a Copacabana. Havíem esperat a la Paz una setmana per poder anar-hi, però hi havia bloqueigs a la carretera i va ser impossible, per això vàrem fer una incursió a Perú a veure si la cosa s’arreglava.
El viatge amb bus el fem en dos etapes, doncs la frontera tanca aviat i hem de fer nit a Puno.
Arribem a Copacabana a la tarda i anem a un hotel com els de Lloret dels anys 70, a primer línia de mar (bé, de llac) que no està malament, però podria millorar.
El dia següent aprofitem per visitar l’església de la Candelaria, molt apreciada a Bolívia i part del Perú i lloc de pelegrinatge de molts fidels per Setmana Santa (aquesta no, perquè hi havia el bloqueig). Visitem la muntanyeta del Cerro Calvario, que com indica el nom que és un viacrucis amb les seves XIV estacions. Són 200 metres d’escalons, però a 3800 metres d’altura ens porta uns 25 minutets pujar-hi. Des de dalt unes vistes impressionants de la ciutat i de gran part del llac Titicaca, al fons l’Illa del Sol.
El dia següent fem una excursió a l’Illa del Sol per veure algunes ruïnes inques, entre elles les de Chicana i l’escala del Inca, amb la font de l’eterna joventut (o això es pensaven els primers espanyols). Per si de cas vam beure una mica d’aigua.
Quan passeges per l’illa sembla que estiguis en platgetes del mediterrani, si no fos perquè l’aigua està freda i l’altura 3800 metres… hi ha moments que amb el que pica el Sol et venen ganes de tirar-te a l’aigua i fer unes braçades…
El dia següent sortim de Copacabana direcció Cusco amb un bus nocturn, per estalviar una nit d’hotel. El viatge, amb calor, nens plorant alternativament, sorolls múltiples, un canvi de bus a la terminal de Puno (amb discussió amb l’empresa de transports Titicaca per haver de pagar novament drets de terminal) i avís de possibles lladres (que vàrem detectar a dalt al bus, i que actuaven amb connivència o passivitat de la tripulació del bus de la companyia Libertador) va transcórrer sense problemes.
