El viatge a Santa Cruz de la Sierra va ser de tot menys plàcid. Des de Pucara varem veure el bus apropar-se al poble. Però no apareixia. De cop la gent es va amuntegar a un carrer a veure que passava. De fet estaven esperant veure si el bus podia o no podia pujar per un carrer ple de fang. Tots, jo inclòs, esperàvem com si d’una exhibició es tractés. De cop comença a sortir gent del carrer direcció a la plaça en obres (per això no es podia passar per la plaça, i l’espectacle canvia d’escenari. Tots els passatgers, a tall de formiguetes van desplaçant els munts de lloses de paviment que estaven amuntegades a punt de ser col·locades al terra per fer pas al bus. Un cop el bus a la plaça el conductor ens confirma que té lloc per dos, però que haurem d’anar asseguts davant a la cabina recolzats a la porta que separa del passatge i que a partir d Vallegrande ja anirem amb el passatge. Els 30 km fins a Vallegrande es fan llargs, amb una carretera que patina i alguna que altra aturada per veure si altre busos que pujaven poden passar o no pels fangars. Un cop a Vallegrande torna l’asfalt i semblaria que la tranquil·litat, però no. Nosaltres continuem assentats al davant i en una baixada se sent un soroll estrident. Tranquil·lament, en José Luís, el conductor, ens diu que deu haver rebentat una roda de les de darrera, però que la final de la baixada la canviarem, doncs és doble i no hi ha problema. Un minut després el passatge truca a la porta i ens alerta del soroll de llanta a la part del darrera. Parem i resulta que hem rebentat la roda doble de l’esquerra. Parem i en canviem una, doncs només n’hi ha una de recanvi fins al proper poble on en buscarem una altra. L’odissea per trobar una roda nova dura una hora i quatre o cinc persones a cops de martell intentant col·locar un neumàtic dins la llanta, 10 persones més mirant, i la resta del passatge esperdigat pels voltants, fins que arriba un “gomero” veterà i en 10 minuts la té col·locada.
Parem a sopar i quan semblava que no havia de passar res més, ens atura la policia. Com que encara anem al davant i no es pot, el conductor diu que som el seu germà i la seva cunyada, esperem que no ens facin obrir la boca, doncs la mentida no cola ni en broma! Finalment, després de pagar un petit soborn, ens deixen estar i arribem a Santa Cruz 12 hores després d’haver marxat de Pucara, 275 km en 12h!!! L’última: el taxista que ens porta al hostel condueix un cotxe modificat, o sigui jo al seient de l’acompanyant tinc el tablier amb tots els instruments i ell, al del conductor amb el volant i els pedals… en fi… sense comentaris.
