Finalment ens han recomanat esperar al peatge (si si hi ha peatges per les carreteres… o sigui, com si per la carretera de Vilobí a Salitja (pel tipus, no per la llargada) haguessis de pagar peatge) i allà trobaríem alguna bus o transport col·lectiu per anar a Vallegrande i d’allà a Pucara i La Higuera. Tenim sort i aviat es para un senyor amb la seva neboda, amb un Suzuki swift nou i flamant, amb aire condicionat, que diu que per 80 bolivianos (uns 8 euros) ens porta. Pugem i les comoditats no compensen la seva maldestre forma de conduir. És un inútil total. Costa trobar gent que condueixi tan malament, i se les dona de Fitipaldi!!!!. En un trajecte d 120 km hauria perdut el permís per punts español 3 vegades!!! Finalment ens deixa al mercat de Vallegrande on dinem (el cap de xai s’havia acabat) i enfilem cap a fora del poble a veure si tenim sort i algú ens porta a Pucara. A partir d’aquí s’acaba l’asfalt. Tenim sort, i mentre esperem a la benzinera, es para una flota (bus) que ens deixarà allà. Arribem a Pucara i es respira tranquil·litat. Sembla que som els únics (o els altres estan amagats) gringos del poble. Comencem a parlar amb un i altre per buscar allotjament i per trobar la manera d’anar a la Higuera (15 km al sud, però sense transports públics). Finalment sembla que molta gent ens podria portar, però casualment el dia següent tenen coses a fer: però ells mateixos ens recomanen que ho provem de nou al matí. Al matí acabem voltant mig poble preguntant de l’un a l’altre i finalment Don Pedro ens decideix portar. El trajecte, d’una mitja horeta serveix perquè Don Pedro es vagi relaxant i parlant del problemes dels petits agricultors com ell, les diferències entre la gent de Santa Cruz i de l’altiplà (entre els Collas i els Cambas, tema que ens havia introduït el taxista que ens va portar al parc nacional d’Amboro). En definitiva que no tothom està content amb Evo Morales. Pel camí recollim dos autoestopistes que ens permeten reduir la factura d’anar a la Higuera a la meitat (en aquest país es paga per fer dit). Un cop a la Higuera visit a l’escola museu escola on van executar el Ché, quatre fotografies de rigor, algunes explicacions de Don Pedro i al cap de mitja horeta tornem a Pucara, doncs si tenim sort encara agafarem la Flota cap a Santa Cruz.
Pucara i La Higuera
