Cochabamba és una ciutat gran, molt gran. També sembla més perillosa, doncs només d’arribar ja et comencen a dir: aquí no hi vagis, allà en compte, etc… Passem el diumenge fent una volta pel centre i el dilluns ens n’anem decidits cap al mercat. És un mercat gegantesc on venen de tot i sense cap ordre. O sigui que al cantó d’una parada de carn, venen flors i al cantó instruments. Només alguns gremis estan més o menys agrupats. I en fi, aquí em roben el mòbil. Estàvem avisats, però jo, portava el mòbil a la butxaca (no al bolso) i se’ns arramben i ens apreten. Noto que em toquen, poso la mà a la butxaca (l’altra la tenia sobre el bolso) i no trobo el mòbil. Em giro, agafo el paio pel braç i comencen a cridar “es el de la camiseta roja…” Unes noies feien senyes que no vam saber interpretar i jo que corro darrera l’altre tiu (el de rojo) el paro l’agafo i li pregunto pel mòbil. Em diu que no sap res. Li demanem que ens ensenyi les butxaques però no vol i ens diu que anem cap allà on ens han robat…. Tornem allà i total, les noies ens diuen que no era ell, que eren els altres dos (un dels que havia agafat primer) Joder… ho podíeu haver dit més clarament! En fi, tal com profetitzava en Lluís ens han robat.
El segon dia a Cochabamba anem a veure el Cristo Redentor, una estàtua de 40 metres d’alt com el Corcovado de Rio de Janeiro. L’estàtua és immensa, però a més el lloc serveix de mirador de tota la ciutat. Allà ens trobem una parella de jubilats de Girona que feien el turista, aprofitant el viatge que feien per visitar la seva filla, que treballa entre La Paz i Cochabamba. Finalment sortim de Cochabamba ja aclimatats direcció a la Paz.
