El viatge transcorre amb normalitat, excepte el tema menjar. Per primer cop no pugem al bus amb provisions, esperant que ens abordin anant i tornant els venedors d’aigua i menjar que habitualment omplen tots els trajectes. Quan ja pensàvem que no dinaríem el bus es para davant un restaurant. Però no es para per dinar sinó perquè hi ha un bloqueig (un altre!). Els conductors no paren de buscar camins alternatius de cop tota la planúria s’emplena de cotxes, busos i camions anant amunt i avall aixecant polseguera. El poble esta totalment bloquejat, de manera que encara que prenem una drecera aniríem a parar a una altra barricada. A més alguns passatgers i gent bloquejada s’encara als manifestants (estudiants universitaris i familiars). Hauríeu d’haver vist una Cholita corrents cap als manifestants com si els hagués d’atropellar a tots!!! I la policia només observa. Finalment un dels busos troba un carrer alternatiu i en un descuit dels manifestant, un seguit de busos fan el camí i aconseguim passar el bloqueig, això si, amb menys passatgers: sempre que hi ha bloqueigs algú queda pel camí.
Arribem a La Paz de nit i el paisatge espectacular. Tota una vall, amb les respectives faldes de muntanya, racons i raconets plens de llums grogues i blaves com si es tractés d’un arbre de nadal, a 3800 metres d’altura… La nostra idea és fer servir La Paz com a base per anar a Tiwanaku, La Carretera de la Muerte , Rurrenabaque i Copacabana, abans d’entrar a Perú
