Després de la nostra accidentada arribada a Rurrenabaque busquem allotjament. Al cantó de la terminal trobem un residencial on una habitació per 3 surt molt econòmica. Si, som 3. Les 51 hores de bus ens han permès fer amistat amb la Tiphanie, una noia francesa de viatge per Sud-Amèrica. El proper objectiu és contractar un tour, a triar entre selva i pampa. A la selva fas un trekking i et permet conèixer diferents plantes i algun animal si tens sort. A les pampes, vas en barca pel riu (és estació de pluges i està tot inundat) i veus menys plantes i més animals. Finalment ens decidim per la pampa, un tour de 3 dies pel riu Yacumo, afluent del Beni, afluent del Mamoré, afluent de l’Amazones.
El tour comença amb 3 hores de 4×4 per fer 90 km i arribar a l’amarrador. Allà ens espera en Jazzmani, el guia i la barca a punt. Som un grup de 8, dos japoneses (Aiko i Yui), dos chilens (Felipe i Daniela), una canadenca (Rae), i nosaltres, dos catalans i una francesa. Per arribar al campament em un recorregut de 3 hores en barca per anar veient animals: micos, monos, tortugues, molts ocells,… Arribem al campament i allà hi tenen 2 caimans com a visitants habituals. Ens instal·lem i sopem. Al vespre toca anar a caçar al·ligàtors. Pensàvem que només anàvem a veure si veiem el seu reflex d’ulls vermells, però de cop el guia es fa a una bora, posa les mans a l’aigua de cop, i treu un al·ligàtor amb les mans. No era molt gran, però té mèrit, sense baixar de la barca! Tornem molt satisfets cap al campament.
El segon dia comença amb una mica de pluja i anem a banyar-nos amb dofins roses, característics d’aquesta zona. Anem cap a una banda on se suposa que no hi ha caimans ni al·ligàtors i trobem dofins i fem unes quants capbussades. Els dofins s’acosten a jugar, però no arribem a tocar-los, nomes els veiem quan surten a respirar o s’acosten a la barca. A la tarda toca anar a pescar piranyes. Anem a una raconada on n’hi ha moltes, però els hams són molt grossos o les piranyes que hi ha en aquesta època molt petites. Només el guia en pesca un parell que no arriben als 10 cm. Tornem una mica molls, perquè tot el dia ha estat fent xim-xim.
L’últim dia comencem el matí anant a buscar anacondes en una petita illa que hi ha prop del campament. Tot calçats amb katiusques i com qui busca bolets. Hi ha molts i molts mosquits que senten el temps i finalment decidim marxar, just perquè ens enganxi un ruixat impressionant que ens deixa a tots xops com ànecs. Després de dinar, tornada cap a l’amarrador, una hora a tota màquina, sota un pluja intensa. 3 hores mes de 4×4 i arribem a Rurrenabaque a les 6 de la tarda.
Decidim esperar un parell de dies per si millora el temps i asseca la carretera i finalment marxem cap a la Paz amb un trajecte de bus sense complicacions de “només” disset hores i mitja.
