Arribem a Cusco de matinada i ens ofereixen un hostal on podem anar a dormir ja (a les 4 de la matinada) sense pagar aquestes hores fins al matí. Taxi i cap allà! El primer dia ens situem i busquem un nou hostal que ens havien recomanat una mica més bé, el luzerna. L’hostal està bé, molt atents i amables, però està ple d’israelites mal educats, com ja havíem trobat a Argentina i Chile… no se perquè els deixen sortir de casa o potser si…
Estem en una zona bastant cèntrica i després de voltar i investigar comprem les entrades pel Machu Pichu per a finals de la setmana (perquè no hi havia places abans). Decidim passar els quatre dies que falten visitant la ciutat i els voltants.
Cusco, melic del món pels inques, seria “lo que Roma amb els romans”, o sigui que forades a terra i trobes pedres inques, i la majoria d’edificis estan fets sobre bases inques o amb pedres dels monuments espoliats. De fet la civilització Inca va acabar just quan estava en el seu màxim apogeu, el 1532 de la nostra era, quan els espanyols varen arribar i varen començar a fer barbaritats i animalades. Com a compensació, cada terratrèmol que ha viscut la ciutat (especialment el 1650 i 1950) les parts inques dels edificis han resistit i la resta es van esfondrar… tot torna…
Visitem al Catedral on hi ha el Cristo de los temblores per protegir-los dels terratremols i les cendres de l’Inca Garcilaso de la Vega, si si, era fill de pare espanyol i mare inca…. em sembla que això no ho explicaven a l’institut. Visitem la seva casa natal (ara museu regional) tallers d’imatgeria al barri de San Blas (especialment curiosa la imatgeria del Taller Mendivil) i el museu d’art Contemporani i el Museu d’art popular.
Fem també un citi tour per les ruïnes de dins la ciutat (Qorikancha) i entorns (Saqsaywaman, Puka Pukara, Tambomachay i Qenqo) i un altre pel Vall sagrat, Pisac, Ollantaytambo i Chinchero, a uns 30-40 quilòmetres de la ciutat, amb ruïnes inques i una església colonial (a Chinchero), molt interessant, amb frescos a totes les parets, pintures, retaules i altar i especialment una gran pintura de la Verge de Montserrat, amb la muntanya de Montserrat al fons, però amb la cara blanca (segons el guia, al 1693, la moreneta era blanca
Com a curiositat, podríem dir que Perú és una festa. Al sortir de la Catedral un desfile de dansaires que celebren el 13è aniversari de l’associació Qosqo d’art natiu ens té entretinguts una bona estona sota un sol de justícia. Avui, al matí, una desfilada pseudomilitar dels nens policies de cada escola, similar al vigilante de pasillo dels Simpsons!!!
I res més, demà sortim cap a Machu Pichu fins diumenge!!!
