Fem el viatge de Cusco a Nazca de nit en un servei VIP amb llits superamples… a full!!! Ens despertem envoltats de desert i el bus ens deixa a Nazca. Busquem un hostal i contactem amb un couchsufer que ens dona quatre indicacions de què fer. Anem a dinar a una cevicheria per rumiar una mica i decidir entre veure ruïnes, pedres, aqüeductes i les famoses línies de nasca. A la tarda fem una volta per les agències per veure quines opcions ens ofereixen quant a vols i tours. Decidim buscar i negociar i al final al matí següent anem a l’aeroport a buscar un vol barat (que sembla la millor opció) per veure es línies des del cel. Al final ens estalviem 20 dòlars que són molts i molts diners…. i cap amunt. El control de seguretat és com tots el aeroports i et fan treure tot allò metàl·lic. Jo sense pensar-hi porto el ganivet que em fan deixar, amb la promesa que quan baixi el podré recuperar…
L’avioneta, per 12 passatgers és prou grossa i moderna. Tota plena de pantalletes i botons sembla més aviat un boeing, però dona confiança. Reparteixen els passatgers segons el pes per equilibrar la nau, agafem pista i ens enlairem. Fem l’aproximació a les figures i el copilot comença a fer de guia i nombrar una a una les figures que anem veient. Algunes es veuen millor que d’altres, però en general me les imaginava mes grans. En realitat costen de veure, perquè tot el desert està ple de línies i figures. Algunes son antics camins, d’altres, camins més moderns i algunes altres son pre-inques, El tema és que plou tan poc que no s’erosionen per res i d’aquí que perdurin tant en el temps. Al cap de 30 minuts tornem a aterrar sense cap contratemps i anem l’hostal a fer les maletes, camí d’Ica. Si voleu veure-les amb detall cliqueu aquí
