Arribem a Ica amb la idea d’anar a veure algun celler tradicional de la zona. De fet Ica, capital de la província, és com un oasi enmig de quilometres i quilòmetres de sorra, dunes, pedres i desert. A la ciutat encara es poden veure alguns desperfectes dels recents terratrèmols de l’octubre de 2011. La ciutat té fama de no ser la més pacífica, però si tenim en compte les precaucions bàsiques (com ara no portar el mòbil a la butxaca) no ha de passar res. El propietari del hostel ens recomana un celler tradicional als afores de la ciutat. Agafem un taxi i cap allà. D’entrada no té res a veure amb els cellers que estem acostumats. Aquí encara fan el procés manual, tan la verema com el premsat. A més guarden el vi en àmfores de terrissa dretes una al costat de l’altre. Les 3 especialitats de la zona son:
· Cachina: vi molt jove i dolç que li tallen la fermentació afegint-hi pisco
· Borgoña: vi molt dolç d’un o dos anys
· Pisco: destil·lat de les restes de la premsada
De fet, parlant una estona amb el guia, veiem que a gent no beu vi habitualment, sinó en aniversaris o actes de celebració, com nosaltres faríem amb el cava. Tots els vins que provem son extremadament dolços, i per nosaltres només serien bons per postres. Quant al pisco, molta gent en beu habitualment un gotet de pisco sol. Diuen que l’aromàtic és per a gent de Lima.
Un cop fet la visita al celler tornem a dinar i a la tarda anem a l’oasi de Huacachina. Aquest si que és un verdader oasi al mig del desert, amb un uns 50 metres de diàmetres i envoltat de construccions hoteleres una mica carrinclones, vegetació i dunes de més de 70 metres d’alt. La zona és prou bonica i mereix una passejada.
Quan comença a fosquejar, tornem a Ica a fer les maletes per anar a Lima
PD: us afegeixo un enllaç amb el llistat de terratrèmols registrats que han afectat a Perú al llarg de la seva història: http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Terremotos_en_el_Per%C3%BA
