Sortim de San Gil a la tarda direcció al Carib. Passem la nit al bus amb una mica de fresca per l’aire condicionat. Quan baixem del bus a Santa Marta fa molta calor i bastanta humitat. Agafem un taxi per anar al centre, al hostel Candela y Chocolate, al centre de Santa Marta. La ciutat és la més vella del continent amb més de 470 anys (curiosament hem estat a la ciutat més jove del continent, El Chalten a l’Argentina, fundada l’any 1985) a tocar el mar i amb la Sierra Nevada a les seves espatlles. El clima és humit i calorós, però t’habitues, en part gracies als ventiladors.
La ciutat en si no té massa atractius, però té el Parc Nacional del Tayrona entre la Sierra i el mar. Passem el vespre xerrant amb en Daniel (el noi que porta el hostel) sobre cultura, llengua i musica de Colombia, especialment de la zona costera del nord: tot un pou de ciència. També decidim fer una excursió i anar a dormir a la platja.
Amb bus anem fins a Calabazo on comença un camí, primer de pujada i després de baixada fins al mar, passant per les ruïnes de Pueblito. De fet gran part de Sierra Nevada té prohibit el seu accés a turistes i civils, perquè hi ha moltes tribus indígenes i llocs sagrats. Aquestes mateixes tribus, o els seus antecessors, varen se els que varen construir Pueblito o La Ciudad Perdida, al mig de la Sierra.
Durant el camí, la selva és frondosa plena d’animals (monos, cucs, cigales, papallones…) i quan arribem al mar, al Cabo San Juan el paisatge i la platja és espectacular. Sorra blanca, pedres gegants i una aigua blava…
Ens banyem una estona i anem a buscar unes hamaques per passar la nit, arran de mar, amb la brisa i el soroll nocturn de la selva i el mar de fons que ajuden a dormir.
Al matí anem a la platja de Piscinas. De fet és una de les poques on pots banyar-te, perquè hi ha molts corrents marins a la zona i molta gent ha mort ofegada els últims anys… Allà sense aglomeracions passem un matí de platja fins que després de dinar decidim tornar al hostel i prepara el trajecte cap a Cartagena.
