Sortim de Santa Marta per una carretera que voreja la costa. Passem per Barranquilla, però no parem (és una ciutat industrial sense massa atractius) i continuem. Anem en un microbus que va flechat per la carretera (un mica com a tònica de tot Sudamèrica) amb tanta mala fortuna o badant, s’emporta per davant una esquena d’ase i trenca l’amortiguació de la furgoneta. Per sort estem a 20 km de Cartagena i arribem sense problemes.
Cartagena és una ciutat gran, però amb una forma peculiar. Per una banda hi ha la ciutat emmurallada al centre, amb mar a cada banda. A un extrem es prolonga una península cap a la zona de Bocagrande i Bocachica, plena d’edificis altíssims. Alguns l’han denominat la Miami de Sud-Amèrica. A l’altre la ciutat ha crescut i s’ha expandit amb barris més modestos i humils
El nostre hostel està a la zona de Bocagrande, en una caseta planta i pis. Un xic apartat del centre, però ben airejat banda i banda per la brisa de mar, doncs la calor és sufocant. A l’habitació aire condicionat per dormir, s’agraeix.
Aprofitem els dies d’estada a Cartagena per anar al es platges de Barú i conèixer una mica el entre històric i la zona emmurallada. És una ciutat molt turística, massa pel nostre gust. Passegem i parlem amb la gent, fins i tot parlem amb un senyor que havia estat a Catalunya amb l’equip ciclista cafè de Colombia, que ens dona quatre informacions de què fer i visitar a la ciutat i al país. La nostra visita, doncs acaba aviat un cop vista la ciutat i els voltants…. És una ciutat per un parell de dies, no més.
Cartagena de Índias
