Istambul i els peus a l’Àsia

Sortim el diumenge al vespre de Vilobí amb la intenció d’anar a dormir a l’aeroport del Prat. Un cop allà ens instal·lem en una zona molt tranquil·la (a la sala de facturació dels taulells 700-800) fins que a les 4 del matí ens desperta un vigilant. Anem a facturar i cap a l’avió. Escala a Zurich i dinar i esmorzar barrejat. Penso que el jet-lag el provoquen les companyies aèries amb els seus desajustos horaris del menjar

Finalment cap a la 1 (les 12 a Catalunya) arribem a Istambul. Després d’una hora de metros i tramvies som ja al cantó d’Asia de la ciutat d’Istambul. Allà fem una volta i finalment ens trobem en Yargi. Amb ell anem a fer un tè i després quedem amb un amic seu, l’Onur i unes noies franceses que fan un treball sobre la Revolta de la plaça Taskim. I entre una cosa i l’altre arribem a casa a les 11 de la nit on trobem els companys de pis d’en Yargi, en Mehmet i l’Ahmet cansats, però contents.
El dimarts decidim començar a visitar monuments i comencem per la Mesquita Blava perquè hi havia molta cua a Santa Sofia. Fa caloreta i la humitat és elevada, així que a suar. Aquesta mesquita està oberta al culte i per tant toca entrar descalç i correctament vestit. Us farieu creus de la pudor de peus que se sentia! Això si, valia la pena. Després de la visita a la mesquita, dinem i anem a fer un tè camí del Gran Bazar. De fet els tès es converteixen en companys de viatge… Passem la tarda al Gran Bazar i tornem en ferry cap a casa, al barri de Bostanci. Un cop allà en Yargi ens prepara unes Pizzes per sopar, junt amb la Mirei, una amiga seva que amb nosaltres descobreix el Couchsurfing! Quatre trucs de cartes després de sopar i a fer unes cerveses al moll de Bostanci a parar la fresca… finalment tornem a casa cap a les 12.
Avui matinem i en Mehmet ens prepara un esmorzar turc amb truita, formatge, olives… que ens ajuda a arrencar el dia. El planning d’avui, visitar Santa Sofia i després anar a un Hammam. Complim els dos objectius i relaxats sortim passejant de la plaça Taksim cap a la torre Galata i acabem sopant un entrepà de peix a la vora del riu.
Es pon el Sol i tornem cap a casa on ens trobem amb els companys. Demà toca fer maletes i cap a la Capadòcia!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *