Avui toca dia de trasllat altre vegada. Passem a recollir la bugada i sortim cap al nord amb la idea de parar a Vlorë a buscar un encàrrec que tenim pendent.
Pel camí ens trobem amb les ruïnes d’Apollonia , una gran ciutat grega encara i gaire sense excavar. El poc descobert val la pena, però aquí tenen feina per anys i panys. Hi ha qui diu que és la Pompeia grega.
Seguim cap a Vlorë, però abans passem per l’albufera, veiem les salines i ens parem a dinar al cantó del mar. Fa calor però la brisa que passa, et refresca una mica. Havent dinat ens acostem a un monestir ortodoxe situat en una illa al mig de l’albufera encara amb els seus religiosos en actiu. Es una illa o només s’hi accedeix a través d’una passarela, i aquesta tranquilitat fa que tornant descobrim la vista d’un parell de bunkers d’Ember Hoxa. Ja n’haviem vist abans, però en aquesta zona és on més n’hi ha del país. Es van colocar per evitar una invasió russa, cosa paradoxal per una dictadura comunista, però així és.
Entrem a Vlorë pel nord i el primer que fem és anar a l’estadi del Flamurtari. L’encàrrec consistia a trobar una camiseta per celebrar l’efemèride d’eliminatoria de la UEFA contra el FC Barcelona el 1987.
És impossible: no em venen ni aquí ni enlloc, i mira que per impossible, trepitjar la gespa i ho fem!
Seguim cap al sud i amb d’enfilar fins a 1.000 metres per creuar i deixar davant d’aquest golf i passar directament a l’Adriàtic obert. Un cop arribem a dalt el port, veiem Corfú i ens comença a caure una pluja fina.
Anem tirant per una carretera revirada fins al poble de Himarë on dormirem avui i ens sorprèn molt que el nostre amfitrió parli grec amb els veïns del poble. Ens explica que aquí l’albanés va ser imposat pel Hoxa i de fet, una visita a l’escola ens corrobora que el grec que va ser prohibit durant la dictadura, avui afortunadament torna a ser llengua vehicular. Sopem a la taverna del poble, on mengem una hamburguesa de cabra (o això sembla), un iogurt amb mel espectacular i acabem amb un raki per tancar el dia.
