Sortim al vespre del centre de la ciutat cap a l’estació de busos que está a 8 quilometres. No entenem res, perqué es una mega estació amb la meitat de serveis parats i sense un trànsit que ho justifiqui. És com un aeroport de Castelló o Lleida. no sabem si en algun moment va arribar a ser quelcom o l’han fet esperant temps millors. En tot cas agafem el bus i ruta nocturna cap a Istambul, amb ferry inclòs.
Un cop a Istambul, esmorzar i cap a l’aeroport. Allà ens sorprenem a l’adonar-nos que viatgem en classe bussines. Això significa cues ràpides, passos preferents i un lounge on hi ha bufet lliure i aprofitem per fer el segon esmorzar.
Un cop a l’avió tracte preferencial i un dinar espectacular (per ser en un avió es clar). Comencem a fer apostes a veure què passarà quan fem escala i agafem el segon avió que ens portarà a Barcelona.
Doncs ho heu endevinat: ens donen dinar altra vegada… Finalment, tips com rènecs arribem a Barcelona on trobem una de les parts més complicades del viatge: arribar de l’Aeroport del Prat a Girona. Les connexions son minimes, velles i de mala qualitat. No se quina impressió s’emporten els turistes de la “cosmopolita” i “moderna” Barcelona. Em quedo amb els busos de Turquia.
Finalment arribem a Girona i la Yoli ens recull i porta a Vilobí. 24 hores de Bergama a casa… no està malament.
