Sortim de Christchurch i volem anar a dormir prop del llac Pukaki. Ens han dit que el paisatge val la pena… al final, tots els paisatges d’aquí valen la pena… tot i que amb un mica de Sol de tant en tant millorarien. La novetat del dia són els bolets. Al cantó de la carretera i sota els pins, llargues extensions de bolets de tot tipus. Hem mirat si en reconeixem algun de comestible però ens semblen tots dolents. Després d’indagar una mica, descobrim que la majoria de bolets van ser importats pels blancs (anomenats pakis pels maoris) al importar i plantar especies d’arbres que aquí no existien. També descobrim que no hi ha massa passió pels bolets: ni per recollir-los ni per menjar-los. Val a dir que el llac Pukaki, blau intens, amb les muntanyes al fons és espectacular, tot i que no arribem a veure el mont Cook, perquè està tapat pels núvols, però tot i així és molt interessant.
Parada als Clay Cliffs (més pedres) i finalment arribem a Omarama on ens espera en Peter. Un couch genial, mestre d’escola rural, amb qui després de sopar (que ens el prepara ell) fem una llarga sobretaula on aprenem multitud de coses sobre Nova Zelanda. És un dels couchs que més disfrutem, ja sigui pel seu accent més entenedor, pel temps que passem plegats, el seu esperit viatger o un barreja de tot, però en definitiva, una gran experiència.
Sortim el dia següent altre cop cap al mar, Costa est. La idea és anar a les roques de Morekai. Tenim un couch pel vespre, així que pel camí veiem unes pintures maoris fetes sobre les roques fa un grapat d’anys. També parem a un celler i allà descobrim sorpresos una ancestral llei de Nova Zelanda: No es permès vendre vi o alcohol ni el Divendres Sant ni el Diumenge de Pasqua. Com en aquell capítol dels Simpson on comencen a aplicar lleis antigues i absurdes, Nova Zelanda, el primer país en permetre el vot femení, encara avui dia té prohibit vendre alcohol el divendres Sant i el Diumenge de Pascua…. i jo em pregunto? perquè estava obert el celler? Doncs perquè servien menjars… i bé? Si la teva activitat principal no la pots fer? fes festa no? No se…. al final penso que s’ho agafen més com una tradició que no com una llei restrictiva… en tot cas ens vam quedar sense vi.
Finalment, a la tarda arribem a casa del Couch, just a Morekai, amb qui compartim unes xerrades sobre peix i cuina (ell es xef al restaurant Fleurs Place) i unes cerveses que es fa ell mateix. Un gran amfitrió!
