Sortim aviat i anem a veure les Moeraki Boulders. Son unes bombes volcaniques (o això em sembla a mi) que van caient de la paret just davant del mar i es depositen sobre el llit rocós de la platja i d’allà no es mouen. Algunes es trenquen al caure i d’altres s’apilonen. En tot cas son curioses de veure i si encertes la marea encara més.
Continuem cap al sud, direcció Dunedin amb la intenció de parar a recollir marisc. En Paul, el couch d’ahir, ja ens ha dit on i com fer-ho. Així que al punt de la marea baixa ja ens tens al mig d’una badia “faenando” com el que més. Acabem recollint gairebé tres quilos de cloïsses!. Acabem d’arribar a Duneidin, fem el check-in al hostel i anem a la Península d’Otago a veure si veiem pinguins. El camí és molt maco i el dia sembla que vol acompanyar, amb Sol i algun xim-xim entre mig… curva dreta i curva esquerra, a tocar l’aigua. La veritat molt entretingut. Finalment arribem a la colònia de pingüins i no hi ha, només quatre foques, i com que de foques anem servits, tornem cap a Duneidin a preparar el sopar de cloïsses, parant abans a comprar un vinet blanc per regar l’esdeveniment.
