.

Máncora

May 26

Els promesos Sol i platja no són tant. Bé de fet la platja no està mal, però en tenim de molt millors a prop de casa, això si: l'aigua ja és calenteta. Quant al Sol, doncs alguns núvols residuals l'enteranyinen, però tot i això és bastant potent. Així doncs passem uns dies fent una mica el "perro", entre jaure a la platja, migdiada, algun bany i algun passeig. El nostre bronzejat s'accentua per moments i si seguim així quedarem negres.
El hostel no és res de l'altre mon. Vull dir que no està malament, però potser cobren un pèl massa... potser són els preus de la zona on tot és una mica car... I en fi... avui marxem cap a Equador, en concret a Guayaquil on ens esperen uns couchs per passar 3 o 4 dies per organitzar-nos un mica en aquest país de la meitat del món!

Perú | Tres comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

El Señor de Sipán

May 22

La nostra vista a Chilcayo es pur tràmit per poder visitar la tumba del Señor de Sipán. Es tracta d'un interessant museu que imita la forma d'una piràmide truncada, a l'estil de com eren aquest tipus de construccions rituals i funeràries de la cultura Moche. Aquesta cultura es va estendre per la franja semi desèrtica entre els Andes i el Pacífic, entre Lima i el nord de Perú. Aquest clima, provocat pel corrent de Humbolt va fer que es convertissin en especialistes enginyers hidràulics per aprofitar les aigües dels rius que venen dels Andes i canalitzar-los a les terres àrides per conrear multitud de plantes. Un dels màxims exponents descoberts fins ara i que permet entendre millor aquesta cultura (segons els especialistes) és la tomba del Señor de Sipán. Tot i conèixer l'existència del jaciment, allà on es va trobar la tomba; no va ser fins que es va detectar que la començaven a expoirar, que es va posar en marxa un pla d'emergència per salvar les restes (amb un mort i tot!).
El recorregut pel museu, de dalt a baix, com si entréssim en un jaciment, ens mostra pas per pas el procés d’excavació i recuperació de les restes. A més compta amb nombroses rèpliques i els originals restaurats i no restaurats trobats a les tombes, i naturalment el cos (bé els ossos que queden) del senyor de Sipán. És un museu excepcionalment ben planificat i dissenyat, vigilat i net. Una joia de la corona del nord de Perú que bé val la pena visitar.
La pega, o no, és que no es poden fer fotografies. De fet et fan deixar el mòbil i càmeres a consigna, o sigui que us haureu de conformar amb els enllaçosde videos o buscar per internet.
La ciutat molt tranquil·la, això si, els preus comencen a ser alts. Ha costat troba un lloc per dormir relativament econòmic i net.



Perú | Sin comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

El Cuarto del Rescate i el Pisco Sour

May 22

Anem a Cajamara amb la intenció de veure el Cuarto del Rescate i per fer parada direcció a Chachapoyas.
El Cuarto de Rescate es on els espanyols varen retenir l'Inca Atauapla. Ell els va prometre omplir l'habitació on el tenien retingut, dues vegades amb plata i una amb or. Això fa un volum de uns 50 metres cúbics de plata i uns 25 d'or...(calculeu els quilos!!!) Al final, però, tot i rebre el que els havia promès, els espanyols el varen matar, acusat de poligàmia i heretgia. De fet, podríem dir que els inques varen perdre per estar enfrontats en una guerra civil entre ells, i tenir com a enemics moltes de les tribus que hi havia en el moment al Perú, a les que tenien sotmeses. Per tant, podríem dir que els espanyols varen passar a rampinyar com carronyers. A més amb la superioritat dels cavalls (no hi havia cavalls a Sud-Amèrica en aquella època) i les armes d foc... doncs va ser una carnisseria.



Aprofitem per visitar l’església del Belén, i l'antic hospital convertit en museu d'art contemporani. Cal remarcar que les esglésies de la ciutat no tenen campanar perquè un cop acabat el campanar s'havia de pagar un tribut a la corona espanyola. Per tant, molt hàbils, no varen acabar els campanars. La única que els va acabar, va ser el 1962 quan el tribut ja no existia.
Per fer les visites ens acompanya en Jacinto (jaacino.leo@hotmail.com), guia de turisme, al que contractem amb els diners que estalviem amb es entrades, doncs és el dia internacional dels museus...
A Cajamarca coneixem l'Herbert i l'Anais, els couchs que ens allotgen De fet ens allotgem al despatx de l'Herbert, on hi té una habitació pels surfers. El lloc està decorat amb nombroses imatges de cases famoses, museus... etc i és molt cèntric.
Amb en Herbert, L'Anaís i la Cloe (una altra surfer) anem a casa d'uns amics a prendre algo. De fet l'habitual és el Pisco Sour i allà aprenem a preparar-lo (3 oz de Pisco Acholado, 2 oz de Jarabe de goma, 1 oz de llimona i una clara d'ou). També provem el pisco Chilcano entre patates i formatge.
Finalment esbrinem com anar a Chachapoyas i decidim canviar de plans. És lluny, cansat, i decidim anar cap a Chiclayo a veure les tombes del senyor de Sipán.
Així que... carretera i de nou cap al mar

Gastronomia, Perú | Un comentario
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

La platja, sense Sol

May 17

Després de la muntanya, decidim posar rumb a la platja amb ganes de banyar-nos i anem cap a Trujillo. de passada volem visitar el complex de Chan-Chan, de la cultura Moche. Trobem un hostel molt tranquil (Naylamp) que convida a no fer res. En canvi el clima no convida a banyar-se. Fa bastanta brisa i en una platja ideal per els surfistes, pràcticament no veiem el Sol. Per tant passem uns dies de relax provant algun que altre ceviche, arròs amb peix o cranc rebentat... També aprofitem per refer motxilles i passejar.
Aprofitem per visitar la ciutat de Trujillo i alguna de els seves cases colonials. També visitem la Ciutadella de Chan-Chan. De fet només visitem un dels pavellons de la ciutat, que és molt gran, doncs els altres encara estan en procés d'excavació.



La ciutat està envoltada de restes de la cultura Moche, com la Huaca (piràmide) del Sol i de la Luna. La ciutat de Chan-Chan difereix de totes les ruïnes que hem vist fins ara. De fet no està construïda amb pedres, sinó amb fang i sorra. Les estances decorades amb relleus com si fossin esgrafiats, directament a les parets, i una decoració com una xarxa de mar (o una antiga barana catalana).
Finalment abandonem Trujillo direcció Cajamarca per anar a veure el Cuarto del Rescate i mirar com anar cap a Chachapoyas. Més quilòmetres curves i altra vegada altura!

Gastronomia, Perú | Sin comentarios
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter

Huaraz - Santa Cruz

May 12

Nou viatge llarg amb bus, unes 8 hores, per passar del nivell del mar fins a 3000 mertes a la ciutat de Huaraz. Allà ens espera l'Ivan, amb qui reprenem el couchsufing, després de dos intents precipitats i fallits a Nazca i Lima.
Quan arribem al vespre ens espera a la parada del bus i ens acompanya a casa seva sota un fina pluja, restes de la ja acabada temporada de humida.
L'Ivan guia de muntanya de professió, ens aconsella i recomana activitats per fer per la zona. Finalment decidim fer el Trekking de Santa Cruz en sentit invers. És un trekking de 4 dies que ens porta de Vaqueria a 3600 fins a Punta Unión a 4760, per baixar tota la Quebrada Santa Cruz i acabar a Cashapampa a 2900. Això implica portar tot l'equipament a sobre, doncs no lloguem ni guia, ni cuiner, ni arrieros amb mules. L’únic possible obstacle pot ser el clima i l'alçada. Contra el primer no hi podem fer massa res, mentre que pel segon, ja portem uns 3 mesos rondant els 3000 mertes, i esperem que no sigui problema.



Un cop proveïts de material i queviures, sortim ben d'hora ben d'hora amb bus cap a Vaqueria on arribem 5 hores després. El cel està encapotat i amenaça pluja, però comencem a caminar, baixant i creuant el riu per pujar fins a la Quebrada Paria o muntem la tenda, dinem/berenem i fem nit a 3850 metres. A es 8 del vespre ja dormim i a les 7 del matí estem fent uns mates ja a punt de marxa, doncs ens espera una jornada dura. Comencem a remuntar poc a poc i a guanyar metres. Abandonem el bosc i ens internem en prats per finalment pujar només per pedra. A partir dels 4200 metres, ja sigui pel cansament acumulat  o per la falta d'oxigen, comencem a anar una mica més lents i fer més parades, però finalment arribem a Punta Unión a 4760 metres on fem un mos i quatre fotografies a les muntanyes que ens envolten de més de 6000 metres. El cel tapat ens fa baixar sense entretenir-nos massa, però poc a poc va escampant i arribem a Taullipampa, a 4250 metres on muntem campament amb un cel ja bastant destapat. Sopem i a dormir.



Les dues etapes restants són pur tràmit en baixada, una de 4 hores i l’altre de 3, tota vora de riu i pel mig d'alguna esllavissada de roques bastant importants. En aquesta part del trajecte veiem el pic de l'Alpamayo, la muntanya més bonica del món segons la revista alemanya Alpinismus el 1966. Segons la vane res és comparable a la bellesa de la Peña Montañesa: tants caps, tants barrets. Pel camí fem nit a Llamacorral (3970 metres) i disfrutem del paisatge i dels animals. Arribem a Cashapampa i d'allà a Caraz i finalment Huaraz en transport púbic.
Pleguem veles i ens acomiadem de l’Ivan per fer un viatge de 7 hores fins a Huanchaco, la platja de Trujillo, però com sempre les coses es compliquen i trobem una esllavissada pel camí. Això ens obliga a retrocedir altre cop a Huaraz i agafar una altra carretera per arribar finalment a lloc 9 hores mes tard...

Perú | Un comentario
Comparteix These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Add to favorites
  • email
  • Facebook
  • Google
  • Tumblr
  • Twitter
Clica per veure més entrades

Doncs som l’Esteve i la Vane, que als nostres 32 anys, quasi 33, hem decidit donar un tomb a la nostra vida, perquè som joves i sobretot ens sentim molt joves!!!! Hem fet moltes coses, sobre tot ens considerem emprenedors i ara després de tant temps portant una empresa (o alguna més) necessitem regenerar forces i viure el nostre somni, viatjar i gaudir del món.