Ens aixequem amb calma i fem el típic esmorzar albanès de formatge amanida, ous, salsitxes, cafè, iogurt, fruita…
Sortim cap al Castell i un cop pagada l’entrada ens passegem pel mes d’un km de galeries i patis, veient una colecció de canons, i fins i tot un avió americà. Visitant les galeries arriba l’hora de dinar.
Un cop dinats, toca vista als búnquers de la Guerra freda. Varen ser construïts entre 1970 i 1980 per una eventual situació de guerra que mai va succeir. Finalment no varen ser utilitzats i es varen abandonar tal i com estaven fins el 2014 que es varen obrir al públic… Sense cap canvi, és clar!
La visita no és res de l’altre món, però interessant per fer-te una idea de lo claustrofòbic que sería viure aquí.
Ja per últim visitem una de les cases senyorials típiques de la ciutat. La casa Zekate. La veritat és que immensa i espectacular, amb moltes habitacions amb lavabo i hamam a dins de cada una. Serveix per fer-nos una idea de com vivia la gent benestant de l’època.
A la tarda vespre, descans i a sopar. En aquest punt vull destacar que les guies d’Internet com Google i TripAdvisor no són massa fiables. Tenim la sensació que hi ha una xarxa de compravenda d’opinions positives amb moltes restaurants sobrevalorats. Els restaurants amb 4’9 o 5 no ho són ni de llarg. Feu cas de les sensacions de tota la vida! Avui, per exemple la Taverna Luka ens ha sorprès gratament i només tenia un 4’1!
