Després del viatge en tren de “primera” ens esperava una família molt acollidora que ha fet que ens sentíssim com a casa. Tot i les recomanacions d’alguns surfers de què no poséssim els peus en aquesta ciutat perquè no hi havia res, hem descobert que totes les ciutats tenen el seu encant, encara que no siguin una atracció turística de primer ordre. Després de l’arribada i el dinar, en Norberto ens va acompanyar a fer una visita al club nàutic (on tenen totes les barques fora de l’aigua i les pugen i baixen segons necessiten) i a les fàbriques petroquímiques, fertilitzants i refineries. Ens parem en una central tèrmica del segle passat construïda pels anglesos que sembla talment un castell. També visitem el museu del port al barri de Ingeniero Withe i el museu del ferrocarril. El diumenge: tranquil a casa descansant i refent les maletes. Al migdia dinar especial: Arrollado de res y cerdo a la Norberto con papas rústicas y vino de Mendoza, amb tota la família (Kimey, Aimarà, Ayelen, Lili, Norberto), nosaltres i en Glatis, un surfer letó.
Res mes a dir. Migdiada i després anem a fer un volt pel centre a veure parades d’artesans. Al vespre sopar i tertúlia que dura llarga estona entre café i copa de rom cubà portat directament de l’Havana
Avui, quatre compres al centre de la ciutat (a 3km i mig) i a la tarda visita a la fàbrica de pasta Nutregal on en Norberto és un dels encarregats. Així he descobrim tot el procés de fabricació de la pasta seca, des del molrat del blat fins a l’envasat i la distribució!
Demà al matí marxem d’hora i en sabrà greu acomiadar-nos, doncs tota la família ens ha fet sentir com a casa… sort que no varem fer cas als pessimistes i varem venir a Bahía Blanca!
Aquí, a part de llargs sobretaules, hem compartit experiències amb la família i ens han donat consells de viatgers que han passat per aquí i que ens ajudaran molt, esperem, per continuar el viatge.
