Sortim cap a Coyhaique i continuem amunt parant només mitja horeta a comprar quelcom per dinar. El bus ens porta fins a La Junta, on tenim intenció de passar la nit i acabar de fer els 70 quilòmetres fins a Villa Santa Lucia, on deixarem la carretera Austral per enfilar cap a Futaleufú i la frontera argentina, Esquel i el Bolsón. El problema comença quan, plovent a bots i barrals, arribem a La Junta. La maleta de l’Esteve cau en una bassa i aprèn a nedar, sense massa conseqüències. Comencem a buscar hostels i els preus multipliquen per 4 tot el que havíem vist fins ara. Ho atribuïm a la gran quantitat de treballadors que estan arreglant la carretera i s’allotgen al poble. Finalment una dona ens lloga una casa (sense cuina ni aigua calenta) per passar la nit a un preu molt car, però més barat que la resta.
Finalment al matí ens adonem que ens han confós per israelites, molt mal vistos a la regió, per escandalosos, mal educats i bruts (era un fet conegut per nosaltres, però no pensàvem que ens confondrien per ells). Decidim anar a la carretera a fer dit i després de 8 hores nomes han passat que “paisanos” donant voltes amb les camionetes. No tenen ni cine, ni res a fer i es passegen amunt i avall cremant benzina!!!… Tornem amb la senyora que ens llogui de nou la casa, aquesta vegada a meitat de preu. A més al anar a comprar els passatges per el bus del matí següent, ens fan un descompte del 50% al veure que no som israelites…. espectacular…
I al dia següent, més autoestop sense èxit i acabem agafant el bus cap a Futaleufú on arribem a mitja tarda… i segueix plovent…
Ens allotgem amb una família que ja coneixia el Pepe i on ens trobem com a casa. Aprofitem per fer petites sortides, anar a pescar a prop del poble (ens serveix per preparar el sopar) i fer braçalets per anar omplint els que hem venut…. a finals de setmana acabarem d’arribar al Bolsón
