De bon matí ens recullen i anem cap a la frontera de Bolívia a uns 4000 metres sobre el nivell del mar. Fem la paperassa, retrassem una hora el rellotge i pugem en un Toyota Land Cruiser (cotxe oficial dels tours) amb en Saül, el xofer i quatre turistes més com nosaltres: L’Hernán i la Maria José, i en J.B i la Marta. Tots junts comencem el tour cap a un munt de meravelles naturals com la Laguna Verde (que ja no és tan verde), el Desert de Salvador Dalí (les formacions rocoses semblen algun quadre de Dalí), les piscines termals (on ens banyem), o els guèisers Sol, tocant els 5000 metres d’alçada.
Arribem a l’hostal on ens espera sopar i dormir. Ha plogut de manera intermitent des de les 12 del migdia. Hem trobat pedra i ara la pluja impedeix la visita a la Laguna Roja.
Passem la tarda a l’hostal a 4300 m on anem a dormir aviat per matinar el dia següent i anar a la Laguna Roja altre cop.
A les 7 del matí del segon dia ja estem en marxa. La Laguna Roja és espectacular. No fa vent i no aixeca els minerals i plàncton vermell, fins arribar a un color intens, que adquireix normalment, però te un to vermell molt bonic. Està ple de flamencs i les muntanyes que l’envolten estan nevades de la neu caiguda durant la nit.
Continuem pel desert de Siloli i l’Arbre de pedra. Continuem cap a un parell de llacunes mes i dinem al Valle de piedras. Arribem a Uyuni cap a les 4 de la tarda, prèvia parada al Cementiri de locomotores, que no es res mes que fer un plan renove de trens i deixar-los tirats al desert… una mica lamentable
Sopem aviat (aquí es dina entre 12 i 1 i es sopa entre 7 i 8) i tallem just amb una tempesta elèctrica i una pluja intensa.
El tercer dia a les 5 ja estem en marxa. La idea és veure sortir el Sol al mig del Salar de Uyuni. Arribem a l’Hotel de sal, al mig d’una planúria blanca de sal que s’estén a banda i banda fins a l’horitzó. La superfície d’uns 12000 km quadrats esta semi coberta per aigua en alguns trams, per la qual cosa no vàrem poder fer el tour habitual que travessa una petita porció del salar, però és igualment impressionant.
Finalment el Sol surt i no el veiem doncs apareixen núvols. Estem en plena temporada de pluges al país i les tempestes apareixen i desapareixen del no res. A més el fet d’estar a més de 3700 metres d’altura fa que a l’ombra faci fresca i al Sol calor. De manera que no saps mai què t’has de posar… A més qualsevol esforç implica més cansament del que estem habituats. Portem 3 dies mastegant coca, menjant caramels de coca o fent infusions de coca i sembla que la caparrassa del primer dia ha marxat. Per altra banda, amb la sequedat de la zona, no sues gens ni mica.
Acabem la visita al Salar amb un munt de fotografies i la roba tacada de sal, però molt impressionats.
A la tarda ens acomiadem dels companys que tornen cap a Chile i ens quedem a Uyuni a veure els carnavals, doncs volíem anar a Oruro, però és el top del top dels carnavals i no hi ha lloc per dormir i els preus són desorbitats
