Sortim del per anar al cementiri a buscar un bus cap a les ruïnes de Tiwanaku. Són les ruïnes pre-incaiques més grans de tot Amèrica. Hem de creuar la ciutat de la Paz i el Alto en hora punta direcció al llac Titicaca, Total 70 quilòmetres en dues hores. Un cop allà paguem religiosament els 80 bolivians d’entrada i visitem el museu de la ceràmica i després entrem al jaciment arqueològic. Tot plegat no està massa ben cuidat: herba alta, plafons trencats, senyals equivoques, però en fi, és prou interessant. En realitat, els arqueòlegs no tenen massa clar la configuració de la ciutat, doncs entre els espanyols, anglesos i els mateixos bolivians, les ruïnes han estat espoliades fins a tal punt que només poden fer suposicions.
En fi, sortim del recinte i anem al Museo Lítico, on se suposa que hi ha les escultures tretes dels jaciments. el museu, tot i tenir 10 anys fa pena. Cauen els sostres i entra l’aigua quan plou. Comencem a passejar i totes les sales estan tancades. Finalment només veiem una sala oberta on hi ha un mega monòlit. O sigui tot un museu per una sola peça. Una mica indignat, quan surto vaig a presentar una queixa. Em donen tranquil·lament el llibre de reclamacions on totes les que llegeixo tenen a veure amb l’estat del museu i jaciment i l’elevat cost de l’entrada (els bolivians paguen 10 pesos i els estrangers 80!). Total, que els és igual que la gent es queixi. Tornem cap a la Paz amb bus i aprofitem per anar a dinar-berenar i cap al hostel a descansar i preparar-nos pel descens de la Carretera de la Muerte de demà.
