Sortim aviat perquè ens esperen per esmorzar a les 7. Un cop esmorzats ens reparteixen l’equipament i ens donen les normes de seguretat i firmem un paper on diu que nosaltres som responsables de tot… en fi, firmem i llestos. Pugem a la furgo i anem fins a 4800 metres. La boira i la humitat fa que baixem en furgo una mica, fins a 4300 metres on descarreguem les bicis i comencem la baixada per un tram d’asfalt. Nosaltres, modestos, anem a la cua per habituar-nos a la bicicleta. Al cap d’una estona, nova parada i comença la veritable Carretera de la Muerte. Fa fresca, però amb la Vane ens col·loquem capdavanters, posició que no abandonarem fins al final. La carretera és una pista forestal pedregosa als quilòmetres inicials i en algun tram no fa més de 3 metres. El perill real seria que caiguessis al lateral on tot és penya-segat, algun de més de 500 metres. Per sort o desgràcia hi ha bastanta boira i no veiem el fons. L’altre perill és que et vingui algú per davant. Per tant, s’ha d’anar tota l’estona per l’esquerra, tocant el penya segat. I per què? Doncs és la única carretera de Bolívia que inverteix el sentit de la circulació. La raó és perquè quan es creuen dos conductors, el que s’aparta cap al penya-segat, pugui veure la seva roda i no s’estimbi.
A més vas tan concentrat en la carretera que no veus massa el cingle que et queda a l’esquerra. Anem fent paradetes per anar-nos traient roba, doncs el destí final (Yolosa) está a 1200 metres, amb clima tropical. Al final, al cap de 4 hores arribem al final sense massa contratemps.
El paisatge espectacular, i la sensació de perill baixa. Dinem en un restaurant-buffet i tornem amb furgo cap a la Paz. Com a conclusió, el guia podia haver anat més ràpid, doncs anàvem enganxats tota l’estona darrera seu, ja que estava prohibit adelantar-lo.
